Entrades recents dels blocaires:
Dades 28 de juliol de 2010
El dia ha començat ben radiant i assolellat, encara que les mínimes han estat baixes, similars a les del dies anteriors, els termòmetres han pujat ràpidament i avui les màximes s'han recuperat força i ja són més pròpies de l'època en que ens trobem. Per la tarda han crescut nuvolades que han deixat alguns ruixats febles al sud de la comarca, tot plegat no ha passat dels 2 litres. A hores d'ara les tempestes estàn més cap l'est de Catalunya. Tot i així, els núvols de tempesta que han afectat Sort i Soriguera es veien des de més al nord.
Fotografies: Ramon i Conxi
ESTERRI D'ÀNEU 960m.
T. Màxima: 30,6ºC
T. Mínima: 10,1ºC
LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: ºC
T. Mínima: ºC
PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 25,1ºC
T. Mínima: 7,9ºC
RIBERA DE CARDÓS 898m.
T. Màxima: 30,4ºC
T. Mínima: 10,2ºC
LLAGUNES 1.308m.
T. Màxima: 26,9ºC
T. Mínima: 13ºC
Precipitació: 2 mm
SORT 680 m
T. Màxima: 33,8ºC
T. Mínima: 12,7ºC
Precipitació: 1,2 mm
BONAIGUA 2.266m
T. Màxima: 16,9ºC
T. Mínima: 10,5ºC
Espot 1.959m: 17,1º a les 21h.
Fotografies: Ramon i Conxi
ESTERRI D'ÀNEU 960m.
T. Màxima: 30,6ºC
T. Mínima: 10,1ºC
LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: ºC
T. Mínima: ºC
PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 25,1ºC
T. Mínima: 7,9ºC
RIBERA DE CARDÓS 898m.
T. Màxima: 30,4ºC
T. Mínima: 10,2ºC
LLAGUNES 1.308m.
T. Màxima: 26,9ºC
T. Mínima: 13ºC
Precipitació: 2 mm
SORT 680 m
T. Màxima: 33,8ºC
T. Mínima: 12,7ºC
Precipitació: 1,2 mm
BONAIGUA 2.266m
T. Màxima: 16,9ºC
T. Mínima: 10,5ºC
Espot 1.959m: 17,1º a les 21h.
La "corrida" de taurs illegau en Principat de Catalonha
Uei qu'ei un dia de marcar d'ua pèira blanca: lo parlament deu Principat de Catalonha qu'a votat la prohibicion de las "corridas" en la Catalonha deu Sud. La mesura que serà efectiva en 2012. Qu'ei la segonda comunautat autonòma de l'Estat Espanhòu a'n hèr atau, la prumèra estant las Islas Canàrias. Per quan ua mesura parièra per las nòstas tèrras occitanas e per la Catalonha deu Nòrd? Ja seré òra, ja! En tot cas, que soi content deu progrés realizat per aquesta votacion. E qu'espèri que serà seguida de mesuras parièras pertot enlòc mes e non pas sonque en aqueth Principat.
Lilàs
Un dels meus amors més llunyans i mai materialitzats fou Georges Brassens. Naturalment, mai no el vaig conèixer en persona. Quan va morir, jo estava estudiant a l’escola primària de la província russa: l’any 1981, jo tenia set anys. No vaig començar a aprendre la llengua francesa fins a la secundària; els meus pares tampoc no parlaven francès, l’aprenentatge d’idiomes a Rússia solia ser força limitat. Llegien textos tècnics en anglès, relacionats amb la seva professió, i potser una mica de poesia. De francès, en canvi, rien de rien. Jo, quan llegia “Guerra i pau” – un dels pocs llibres que teníem a la casa del poble, i des dels onze anys, aproximadament, en llegia fragments, puntualment cada estiu – intentava desxifrar les parts escrites en francès comparant-les amb les traduccions russes a les notes de peu de pàgina. Era divertit, però poc fructífer.
La meva primera professora de francès tenia un nom rus, li dèiem Anna Ivànovna, utilitzant el nom i el patronímic, com és costum a Rússia (segons aquest sistema, em dic Alexandra Serguèievna, cosa que significa “Alexandra filla de Serguei”, doncs ella era “Anna filla d’Ivan”), però era francesa, nascuda a França. Des d’un bon principi, quan encara no parlàvem ni enteníem l’idioma, ens va fer aprendre poemes i cançons de memòria. Més de vint anys més tard, encara puc recitar, amb una certa precisió, com “Maître Corbeau, sur un arbre perché, tenait a son bec un... fromage”. Fèiem una pausa teatral abans de la paraula “fromage”, suposo que per demostrar que el formatge era un simple exemple del que el Mestre Corb podia haver tingut a son bec. Me’l imaginava,el Mestre Corb, vestit de gala, amb expressió seriosa i cara de Louis de Funes. Maître Renard, en canvi, era el respecte personificat, tot i que estava concentrat en el seu objectiu. Moralitzava amb una bona educació descomunal: “Mon bon monsieur, apprenez que tout flatteur vit au depense de celui qui l’écoute”. La mateixa professora ens va introduir a Brassens. Vaig passar la meva adolescència aprenent de memòria les cançons de molts anys enrere, entre les quals destacaven “L’auvergnat” i “La mauvaise réputation”.
Els lilàs creixien al nostre jardí i sempre teníem aquestes flors a la taula del despatx o de la cuina. Crec que a la meva mare li agradaven especialment, tot i que ella, d’altra banda, estimava totes les flors. Crec recordar que l’aroma de les seves fragàncies preferides – de la marca Christian Dior – s’assemblava força a la de lilàs. Però una part del meu amor per aquestes flors de color lila o blanc –que de nens fins i tot en menjàvem quan en trobàvem una de no sé quants pètals, ja que se suposava que menjar una d’aquelles flors d’un número determinat de pètals portava bona sort – ve de la cançó de Georges Brassens, de l’any 1957. “Et le temps est un barbare dans le genre d’Attila”. Per a mi, Brassens amagava una profunda i eterna felicitat fins i tot a les cançons més tristes. Qui no ha desitjat endinsar-se en el món de l’amor més profund escoltant “Il n’y a pas d’amour heureux”?.. Qui no ha desitjat ser distint de tothom, anar contra corrent, escoltant que “la musique qui marche a pas, celà ne me regarde pas”?.. Desprès anàvem tots en una fila disciplinada, al cap i a la fi, érem nens russos. M’agradaria poder dir que aquelles cançons de George Brassens havien cultivat en mi, de ben petita, l’amor per la llibertat. Però el que més van cultivar en mi, és l’amor per l’amistat, i per la llengua francesa. Encara aprenent els meus verbs irregulars, intentava pronunciar les “erres” com Brassens, i imitava – suposo que sense gran èxit - l’accent del sud, del Midi francès. Després, ja a Moscou, a la universitat, havent començat a aprendre castellà, vaig passar vàries hores escoltant la versió de Paco Ibáñez d’aquelles cançons que m’agradaven tant.
La cançó que porto cantant tot el dia d’avui no té cap moralitat ni context polític. “Quand je vais chez la fleuriste, je n’achète que des lilas”. M’agrada la seva malenconia, potser perquè en vaig menjar tantes, d’aquelles flors d’un nombre indeterminat de pètals, potser perquè em sento feliç. Amic lector, t’envio una branca de lilàs: a Rússia, eren flors d’estiu.
(Publicat al BONDIA el 28 de juliol del 2010)
La meva primera professora de francès tenia un nom rus, li dèiem Anna Ivànovna, utilitzant el nom i el patronímic, com és costum a Rússia (segons aquest sistema, em dic Alexandra Serguèievna, cosa que significa “Alexandra filla de Serguei”, doncs ella era “Anna filla d’Ivan”), però era francesa, nascuda a França. Des d’un bon principi, quan encara no parlàvem ni enteníem l’idioma, ens va fer aprendre poemes i cançons de memòria. Més de vint anys més tard, encara puc recitar, amb una certa precisió, com “Maître Corbeau, sur un arbre perché, tenait a son bec un... fromage”. Fèiem una pausa teatral abans de la paraula “fromage”, suposo que per demostrar que el formatge era un simple exemple del que el Mestre Corb podia haver tingut a son bec. Me’l imaginava,el Mestre Corb, vestit de gala, amb expressió seriosa i cara de Louis de Funes. Maître Renard, en canvi, era el respecte personificat, tot i que estava concentrat en el seu objectiu. Moralitzava amb una bona educació descomunal: “Mon bon monsieur, apprenez que tout flatteur vit au depense de celui qui l’écoute”. La mateixa professora ens va introduir a Brassens. Vaig passar la meva adolescència aprenent de memòria les cançons de molts anys enrere, entre les quals destacaven “L’auvergnat” i “La mauvaise réputation”.
Els lilàs creixien al nostre jardí i sempre teníem aquestes flors a la taula del despatx o de la cuina. Crec que a la meva mare li agradaven especialment, tot i que ella, d’altra banda, estimava totes les flors. Crec recordar que l’aroma de les seves fragàncies preferides – de la marca Christian Dior – s’assemblava força a la de lilàs. Però una part del meu amor per aquestes flors de color lila o blanc –que de nens fins i tot en menjàvem quan en trobàvem una de no sé quants pètals, ja que se suposava que menjar una d’aquelles flors d’un número determinat de pètals portava bona sort – ve de la cançó de Georges Brassens, de l’any 1957. “Et le temps est un barbare dans le genre d’Attila”. Per a mi, Brassens amagava una profunda i eterna felicitat fins i tot a les cançons més tristes. Qui no ha desitjat endinsar-se en el món de l’amor més profund escoltant “Il n’y a pas d’amour heureux”?.. Qui no ha desitjat ser distint de tothom, anar contra corrent, escoltant que “la musique qui marche a pas, celà ne me regarde pas”?.. Desprès anàvem tots en una fila disciplinada, al cap i a la fi, érem nens russos. M’agradaria poder dir que aquelles cançons de George Brassens havien cultivat en mi, de ben petita, l’amor per la llibertat. Però el que més van cultivar en mi, és l’amor per l’amistat, i per la llengua francesa. Encara aprenent els meus verbs irregulars, intentava pronunciar les “erres” com Brassens, i imitava – suposo que sense gran èxit - l’accent del sud, del Midi francès. Després, ja a Moscou, a la universitat, havent començat a aprendre castellà, vaig passar vàries hores escoltant la versió de Paco Ibáñez d’aquelles cançons que m’agradaven tant.
La cançó que porto cantant tot el dia d’avui no té cap moralitat ni context polític. “Quand je vais chez la fleuriste, je n’achète que des lilas”. M’agrada la seva malenconia, potser perquè en vaig menjar tantes, d’aquelles flors d’un nombre indeterminat de pètals, potser perquè em sento feliç. Amic lector, t’envio una branca de lilàs: a Rússia, eren flors d’estiu.
(Publicat al BONDIA el 28 de juliol del 2010)
La meva cadena preferida
No em direu que, des que tenim aquest invent de la TDT (Televisió Digital Terrenal, com li n'hi ha dit més d'un cop el Montilla), no coneixeu gent del vostre entorn, gens sospitosa de ser espanyolista ni pepera, que admeten que una de les cadenes que acostumen a veure sovint -davant del trist panorama que ofereixen la resta- és Intereconomía.
A casa nostra la veiem sovint. Ara mateix, que fa poca estona que el Parlament ha aprovat la prohibició de les corrides de toros, hem dit: posem Intereconomía, a veure com estan els ànims. El programa Dando caña (el nom ho diu tot) només parla d'això. Per tant, i primer punt a favor de sintonitzar Intereconomía, normalment fan debats de notícies que acaben de passar. Lluny dels pesats del 3/24 (Tot el que vols saber, quan ho vols saber, quin riure). Fa gràcia veure que no hi ha cap tertulià defensor dels drets dels animals, per exemple. És un altre punt que m'enganxa sovint a Intereconomía: hi ha molts programes de debat i tots els tertulians opinen el mateix, amb més o menys matisos, però tots estan d'acord. ¿Qui s'atreviria aquí a casa nostra a crear un canal com aquest però en versió independentista? Seria sensacional, a mi aquests d'Intereconomía em fan una mica d'enveja, per ser tan desacomplexats.
I veient els sms que van passant durant el programa, és clar que hi ha molts catalans -de tots els colors- que mirem Intereconomía. Amb el Marc pensem justament el que deia un d'aquests missatges fa pocs minuts: Si no tinguessin Catalunya, de què parlarien? La vida que els donem!
Bé, i al marge d'això, contents estem a casa nostra per la decisió del Parlament. La tradició no pot justificar una barbàrie. Jo estaria a favor de les corrides si, com passa amb la pesca controlada sense mort, el final fos seguir vivint, tant el torero com el toro.
josefina
Temps, clima i salut
El temps i el clima influeixen directa i indirectament en la salut.
Les condicions atmosfèriques influeixen en el creixement i el desenvolupament de pràcticament tots els éssers vius. Per tant, el temps i el clima impacten sobre l’home i la seva salut. Tots sabem com respirem de bé a muntanya i com ens trobem molt bé en un dia assolellat. Podem diferenciar entre dos tipus d’influències del temps: directes i indirectes.
Les influències directes
Són les que es deriven de totes les situacions meteorològiques extremes, tals com tempestes, huracans, calor o fred extrem, inundacions, sequeres o allaus. Tots aquests fenòmens poden posar en perill la salut humana, i inclús la vida. Una radiació ultraviolada molt alta també és un factor perjudicial, ja que comporta un augment dels càncers de pell i catarates.
Entre les influències directes també podem citar l’anomenada “sensibilitat al temps” que afecta entre el 30 i el 50% de la población que pateixen els efectes de determinades situacions meteorològiques. Les influències del fogony, del vent i, en general, els canvis de temps són ben coneguts. Els símptomes a aquesta sensibilitat són diversos. El temps pot actuar com un factor d’estrés addicional ja que l’organisme ha d’adaptar-se a qualsevol canvi de temps.
Les influències indirectes
La salut humana està influenciada indirectament pels agents patògens, la contaminació atmosfèrica i les alergies. Molts dels condicionants de la malaltia dependran de les condicions meteorològiques. La dispersió dels contaminants de l’aire també està íntimament relacionat amb la meteorologia. La contaminació de l’aire te efectes negatius en persones que pateixen enfermetats respiratòries, com l’asma o la bronquitis crònica. Pel que fa a les alergies, poden ser desencadenades pel pòl·len, les espores o els àcars de la pols.
Les influències positives
Les influències negatives que hem nomenat no han d’eclipsar els efectes positius del temps i el clima. Es conegut des de fa segles l’efecte beneficiós d’una cura a la muntanya o al mar. Elements meteorològics com la llum del sol, el vent o la temperatura estimulen l’organisme humà. Una certa dosi de raig UV són necessaris per a la salut ja que aporten vitamina D.
Salut i canvi climàtic
Els canvis que es puguin produïr en la temperatura atmosfèrica, humitat, radiació ultraviolada i precipitació, afecten directa o indirectamente en la salut. Els hiverns temperats poden reduïr les morts per fred mentre que el calor estival pot augmentar la taxa de mortalitat. Alguns factors, condicionants o virus de les malalties es poden propagar amb més rapidesa en cas d’augment de la temperatura. Això podria suposar, l’aparició de malalties en zones on actualment són desconegudes, com la malària.
Efectes de la temperatura en el cos humà
La onada de calor que hi va haver l’estiu de 2003 ens mostra com és de vulnerable la societat a l’excés de calor. Al voltant de 25.000 a 30.000 morts estaven directament relacionades amb l’onada de calor. A més a més de les greus repercusions de les altes temperaturas, la variació del nostre ambient tèrmic habitual influeix en el nostre benestar i la nostra productivitat.
Les prediccions de les condicions tèrmiques poden ajudar a previndre a les persones quan existeixi un risc de condicions inusuals. Però la temperatura, la humitat i la velocitat del vent, així com la intensitat del sol, influeixen en la nostra manera de ser i de reaccionar a l’entorn a l’aire lliure. El cos humà està en constant interacció amb les condicions de temperatura de l’entorn. L’objectiu del cos es mantindre la temperatura corporal constant a 37ºC, per això es necessari mantindre un equilibri entre la producció i la pèrdua de calor. Degut a que la regulació de la temperatura està relacionada amb la pressió arterial, el sistema cardiovascular ha de treballar més quan el calor o el fred són intensos. La mortalitat disminueix a l’estiu, excepte quan es produeix una onada de calor, altes temperaturas durant dies consecutius augmenten el número de morts. Les persones grans que pateixen de les vies respiratòries i enfermetats cardiovasculars són les més afectades però no les úniques. En general, les temperatures altes afecten també a l’estat general de la salut, les capacitats i el benestar del èsser humà. Alguns dels trastorns més habituals: sudoració excessiva, fatiga, migranya, i ens cal beure molta aigua per a mantindre’s hidratat.
La manera més bàsica de mesurar el calor és la temperatura de l’aire, però com que el cos humà pot generar calor, per la suor, la humitat també te un impacte significatiu en com sentim la temperatura (temperatura de sensació), l'índex de calor té en compte la temperatura i la humitat de l’aire. Si la humitat és alta el calor es sufocant, en canvi si la temperatura és alta i la humitat baixa el calor és més suportable. Quan aquest índex supera el valor 90 durant més de tres dies consecutius es pot considerar onada de calor. Res a veure, amb el que veiem massa sovint pels mitjans de comunicació als que tant agrada dir onada amb excessiva frivolitat, per a fer més impactants les notícies. Una pujada forta de temperatura un dia donat no és una onada de calor i molt menys si aquesta temperatura es considera “habitual” en un lloc concret. Per exemple, una temperatura de 34º a Lleida no te res d’excepcional ni es pot considerar per si sola onada, però una temperatura de 34º al nord de Noruega és excepcional i el mateix es pot aplicar en temperatures fredes. Quants titulars de programes i diaris ja no serien tals si fossin rigorosos i professionals. Però ja us advertim, aquesta és una batalla perduda.
Quadre-resum dels efectes del temps sobre la nostra salut, (no us ho agafeu al peu de la lletra, és de caràcter general):
Temperatura molt alta: disminueix el metabolisme i la vitalitat general i es donen més problemes digestius, entre d'altres.
Temperatura baixa: activa la vitalitat general i el metabolisme però hi han més problemes a nivell respiratori, en aquest cas es fa menys exercici i es tendeix a menjar més.
Pluja: empitjora els problemes reumàtics.
Sequetat a l'ambient: augmenten les infeccions respiratòries.
Clima de costa: al disminuir la pressió per la menor altitud actúa baixant la pressió arterial i és útil per transtorns cardiovasculars, i produeix estats de tranquilitat.
Dies de sol: ajuden contra la depressió, la osteoporosi i el raquitisme.
Fronts freds: augmenten els transtorns nerviosos, els suicidis, les crisi d'epilèpsia, insomni i embòlies.
Boira: empitjora les bronquitis.
Ions positius: es generen en ambients tancats, amb electricitat, robes sintètiques, contaminació, tempestes. Un excés produeix mal de cap, tensió nerviosa, depressió, asma i pel contrari, ions negatius com és el cas de llocs de platja o muntanya una persona millora i es troba molt bé.
Font: meteosuisse
Escrit: Conxi per a Meteopallars Blog
Les condicions atmosfèriques influeixen en el creixement i el desenvolupament de pràcticament tots els éssers vius. Per tant, el temps i el clima impacten sobre l’home i la seva salut. Tots sabem com respirem de bé a muntanya i com ens trobem molt bé en un dia assolellat. Podem diferenciar entre dos tipus d’influències del temps: directes i indirectes.
Les influències directes
Són les que es deriven de totes les situacions meteorològiques extremes, tals com tempestes, huracans, calor o fred extrem, inundacions, sequeres o allaus. Tots aquests fenòmens poden posar en perill la salut humana, i inclús la vida. Una radiació ultraviolada molt alta també és un factor perjudicial, ja que comporta un augment dels càncers de pell i catarates.
Entre les influències directes també podem citar l’anomenada “sensibilitat al temps” que afecta entre el 30 i el 50% de la población que pateixen els efectes de determinades situacions meteorològiques. Les influències del fogony, del vent i, en general, els canvis de temps són ben coneguts. Els símptomes a aquesta sensibilitat són diversos. El temps pot actuar com un factor d’estrés addicional ja que l’organisme ha d’adaptar-se a qualsevol canvi de temps.
Les influències indirectes
La salut humana està influenciada indirectament pels agents patògens, la contaminació atmosfèrica i les alergies. Molts dels condicionants de la malaltia dependran de les condicions meteorològiques. La dispersió dels contaminants de l’aire també està íntimament relacionat amb la meteorologia. La contaminació de l’aire te efectes negatius en persones que pateixen enfermetats respiratòries, com l’asma o la bronquitis crònica. Pel que fa a les alergies, poden ser desencadenades pel pòl·len, les espores o els àcars de la pols.
Les influències positives
Les influències negatives que hem nomenat no han d’eclipsar els efectes positius del temps i el clima. Es conegut des de fa segles l’efecte beneficiós d’una cura a la muntanya o al mar. Elements meteorològics com la llum del sol, el vent o la temperatura estimulen l’organisme humà. Una certa dosi de raig UV són necessaris per a la salut ja que aporten vitamina D.
Salut i canvi climàtic
Els canvis que es puguin produïr en la temperatura atmosfèrica, humitat, radiació ultraviolada i precipitació, afecten directa o indirectamente en la salut. Els hiverns temperats poden reduïr les morts per fred mentre que el calor estival pot augmentar la taxa de mortalitat. Alguns factors, condicionants o virus de les malalties es poden propagar amb més rapidesa en cas d’augment de la temperatura. Això podria suposar, l’aparició de malalties en zones on actualment són desconegudes, com la malària.
Efectes de la temperatura en el cos humà
La onada de calor que hi va haver l’estiu de 2003 ens mostra com és de vulnerable la societat a l’excés de calor. Al voltant de 25.000 a 30.000 morts estaven directament relacionades amb l’onada de calor. A més a més de les greus repercusions de les altes temperaturas, la variació del nostre ambient tèrmic habitual influeix en el nostre benestar i la nostra productivitat.
Les prediccions de les condicions tèrmiques poden ajudar a previndre a les persones quan existeixi un risc de condicions inusuals. Però la temperatura, la humitat i la velocitat del vent, així com la intensitat del sol, influeixen en la nostra manera de ser i de reaccionar a l’entorn a l’aire lliure. El cos humà està en constant interacció amb les condicions de temperatura de l’entorn. L’objectiu del cos es mantindre la temperatura corporal constant a 37ºC, per això es necessari mantindre un equilibri entre la producció i la pèrdua de calor. Degut a que la regulació de la temperatura està relacionada amb la pressió arterial, el sistema cardiovascular ha de treballar més quan el calor o el fred són intensos. La mortalitat disminueix a l’estiu, excepte quan es produeix una onada de calor, altes temperaturas durant dies consecutius augmenten el número de morts. Les persones grans que pateixen de les vies respiratòries i enfermetats cardiovasculars són les més afectades però no les úniques. En general, les temperatures altes afecten també a l’estat general de la salut, les capacitats i el benestar del èsser humà. Alguns dels trastorns més habituals: sudoració excessiva, fatiga, migranya, i ens cal beure molta aigua per a mantindre’s hidratat.
La manera més bàsica de mesurar el calor és la temperatura de l’aire, però com que el cos humà pot generar calor, per la suor, la humitat també te un impacte significatiu en com sentim la temperatura (temperatura de sensació), l'índex de calor té en compte la temperatura i la humitat de l’aire. Si la humitat és alta el calor es sufocant, en canvi si la temperatura és alta i la humitat baixa el calor és més suportable. Quan aquest índex supera el valor 90 durant més de tres dies consecutius es pot considerar onada de calor. Res a veure, amb el que veiem massa sovint pels mitjans de comunicació als que tant agrada dir onada amb excessiva frivolitat, per a fer més impactants les notícies. Una pujada forta de temperatura un dia donat no és una onada de calor i molt menys si aquesta temperatura es considera “habitual” en un lloc concret. Per exemple, una temperatura de 34º a Lleida no te res d’excepcional ni es pot considerar per si sola onada, però una temperatura de 34º al nord de Noruega és excepcional i el mateix es pot aplicar en temperatures fredes. Quants titulars de programes i diaris ja no serien tals si fossin rigorosos i professionals. Però ja us advertim, aquesta és una batalla perduda.
Quadre-resum dels efectes del temps sobre la nostra salut, (no us ho agafeu al peu de la lletra, és de caràcter general):
Temperatura molt alta: disminueix el metabolisme i la vitalitat general i es donen més problemes digestius, entre d'altres.
Temperatura baixa: activa la vitalitat general i el metabolisme però hi han més problemes a nivell respiratori, en aquest cas es fa menys exercici i es tendeix a menjar més.
Pluja: empitjora els problemes reumàtics.
Sequetat a l'ambient: augmenten les infeccions respiratòries.
Clima de costa: al disminuir la pressió per la menor altitud actúa baixant la pressió arterial i és útil per transtorns cardiovasculars, i produeix estats de tranquilitat.
Dies de sol: ajuden contra la depressió, la osteoporosi i el raquitisme.
Fronts freds: augmenten els transtorns nerviosos, els suicidis, les crisi d'epilèpsia, insomni i embòlies.
Boira: empitjora les bronquitis.
Ions positius: es generen en ambients tancats, amb electricitat, robes sintètiques, contaminació, tempestes. Un excés produeix mal de cap, tensió nerviosa, depressió, asma i pel contrari, ions negatius com és el cas de llocs de platja o muntanya una persona millora i es troba molt bé.
Font: meteosuisse
Escrit: Conxi per a Meteopallars Blog
Retorn tràgic
Ahir vaig saber que la furgo del Capitan Nemo, un dels clubs que ha estat per Sort aquests dies va tenir un accident per culpa del vent quan tornaven cap a casa. Un dels nois que hi anava va morir i els altres estan ferits.
La pràctica del piragüisme va associada a molts km per carretera... Quina ràbia que fa!
La pràctica del piragüisme va associada a molts km per carretera... Quina ràbia que fa!
238- Cista de les Roques de l'Ivet.
Cista de les Roques de l'Ivet.
Es troba relativament propera al poble de Llagostera, comarca del Gironès.
237- Menhir de l'Avi.
Menhir de l'Avi.
Magnífic menhir estel·liforme.
Es troba totalment emboscat al Massis de Cadiretes, comarca del Gironès.
Dades 27 de juliol de 2010
Cirrus fibratus aquest matí. Fotografia: Ramon i Conxi
Dia radiant, assolellat i més calorós que dies enrere. Han passat algunes nuvolades sense importància i alguns cirrus. El més destacat la pujada de temperatures, avui hi han fins a 6 i 7º més altes que les màximes d'ahir. A alta muntanya també han pujat en menor mesura. En resum, una jornada de temps molt estable, ideal per gaudir a l'aire lliure.
ESTERRI D'ÀNEU 960m.
T. Màxima: 28,6ºC
T. Mínima: 10,4ºC
LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: ºC
T. Mínima: ºC
PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 23,6ºC
T. Mínima: 7,2ºC
RIBERA DE CARDÓS 898m.
T. Màxima: 29,8ºC
T. Mínima: 10,1ºC
LLAGUNES 1.308m.
T. Màxima: 25ºC
T. Mínima: 11,5ºC
SORT 680 m
T. Màxima: 32,1ºC
T. Mínima: 16,3ºC
BONAIGUA 2.266m
T. Màxima: 15,7ºC
T. Mínima: 4,7ºC
Espot 1.959m: 19,4º a les 20h.
S'ha mort l'Esteve de Pey
A l’edat de 85 anys ens ha deixat l’Esteve.
Va néixer a Guiró, i fa mes de cinquanta anys es va casar amb la Teresa de Pey.
Ha mort a Lleida on vivia en els ùltims anys.
Sempre el recordarem, per la seva bondat i bon tracte.
Capítol apart mereix la seva destresa per als treballs manuals. Mes d’una paret de pedra seca d’Enviny porta la seva firma.
El nostre mes sentit condol a la família de casa Pey.
A.C.S.
Este año me lanzo a la piscina .....
Este año me lanzo a la piscina ...no lo tengo muy claro, pero como siempre hay alguien que te puncha y te da ánimos, me he dejado embaucar y ya me he inscrito en el concurso de Somonparty.Así que necesitare vuestros votos (no me refiero a los de castidad) para ver hasta donde llega este blog.Si consigo algún premio en efectivo o que se pueda utilizar en educación (ya estoy con el sueño de la lechera) este ira destinado a la comunidad altoaragonesa de Curico (Chile).Podreis votar desde el 3 de agosto al 24 de agosto de 2009. Se llevará a cabo mediante votación popular online a través de la web de SOMONPARTY, estableciéndose así los finalistas del concurso.
Dos de nous
Aquests camps de treballs a Bòsnia entre d'altres coses m'ha permès conèixer molt més d'aprop dues persones d'aquelles difícils de trobar.
Són el Xavi i el Marc, els homes de Pau, dos artistes en tots els sentits. Perquè al seu costat hem passat estones genials. Des d'aquí els dono les gràcies per la calma, la serenor i sobretot l'humor intel·ligent que han aportat al grup.
Dit això us informo que podeu visitar els seus blocs: Catallenya i Paper de fumar, els trobareu als enllaços de l'esquerra. No defrauden, ben bé com ells. Des d'aquí una forta abraçada companys ! també pel "jefe" ;)
Són el Xavi i el Marc, els homes de Pau, dos artistes en tots els sentits. Perquè al seu costat hem passat estones genials. Des d'aquí els dono les gràcies per la calma, la serenor i sobretot l'humor intel·ligent que han aportat al grup.
Dit això us informo que podeu visitar els seus blocs: Catallenya i Paper de fumar, els trobareu als enllaços de l'esquerra. No defrauden, ben bé com ells. Des d'aquí una forta abraçada companys ! també pel "jefe" ;)
Loteria Navidad 2010
Ya tengo la lotería de Navidad para este año 2010, durante este mes de Agosto que estaré en Laspuña os la podre entregar a los que me la habeis encargado. Si queréis mas la podre subir para Septiembre en San Mateo. ¡¡ San Mateo, San Mateo, San Mateo mi patron , son las fiestas de Laspuña las mejores de Aragon !!No subiré lotería en diciembre ya si sobra no me da tiempo para poderla devolver.
La llegada de pateras baja por la crisis y la mayor presión policial
Solo seis barcas con 20 personas han llegado a Canarias en lo que va de año
La Guardia Civil estrena una sala para coordinar sus medios contra las mafias
El año pasado por estas fechas, hubo algún día en el que hasta 2.000 inmigrantes ilegales desembarcaban exhaustos en Canarias en apenas 24 horas.
Un drama humano que un conjunto de diversos factores parece haber mitigado.
La crisis económica, la contundente presión policial, y el buen resultado de los convenios con los países de origen que permiten una repatriación inmediata de los recién llegados han contribuido a que la avalancha de inmigrantes irregulares haya caído en picado en lo que llevamos de año.
Un dato pone en evidencia el descenso: en casi ocho meses del 2010, solo han llegado a las costas de Canarias seis pateras con 20 inmigrantes. Y ni un solo muerto.
Las cosas están cambiando pero no por ello se puede bajar la presión policial. Lo aseguró ayer convencido el comandante Eduardo Lobo Espinosa, responsable del nuevo centro de coordinación con el que la Guardia Civil gestionará los efectivos terrestres y marítimos que dedica a la lucha contra el tráfico de personas. Y de paso contra el comercio ilegal de estupefacientes, ya que las mafias de las drogas utilizan en muchas ocasiones las mismas vías de entrada a Europa.
">NO BAJAR LA PRESIÓN
En todo el año pasado llegaron a las costas españolas 7.299 inmigrantes. En lo que llevamos de año han llegado 1.334. Y aunque es cierto que el verano es el momento de más tránsito de pateras, los indicios con los que trabajan los especialistas indican que el descenso es muy considerable. A pesar de todo, el comandante Lobo insiste en la necesidad de mantener la presión: «Sigue habiendo miles de personas que esperan en ciudades como Dakar, en Senegal, el momento de embarcarse y partir. Simplemente están buscando el mejor momento para hacerlo y nosotros no les podemos poner las cosas fáciles», insistió durante la presentación en Madrid de la nueva sala de coordinación.
Hay otro dato que tampoco se le escapa a los responsables de la Guardia Civil y es que el drama humano de lo últimos años ha sido de tal calado que poca gente debe haber que no tenga a un conocido o familiar que haya muerto intentando llegar a Europa. Pero aún así, la gente lo sigue intentando, y el comandante destacó que se empieza a constatar que hay inmigrantes de Malí o Senegal que están intentando probar suerte cruzando por Grecia. Algo insólito hasta ahora, porque Grecia era puerta de entrada de inmigrantes asiáticos, pero no del norte de África.
La nueva sala de coordinación permite ver en tiempo real las imágenes que envían los diferentes sistemas de vigilancia con los que cuenta la Guardia Civil para el control del litoral. Desde sensores hasta cámaras en medios aéreos.
La Guardia Civil estrena una sala para coordinar sus medios contra las mafias
El año pasado por estas fechas, hubo algún día en el que hasta 2.000 inmigrantes ilegales desembarcaban exhaustos en Canarias en apenas 24 horas.
Un drama humano que un conjunto de diversos factores parece haber mitigado.
La crisis económica, la contundente presión policial, y el buen resultado de los convenios con los países de origen que permiten una repatriación inmediata de los recién llegados han contribuido a que la avalancha de inmigrantes irregulares haya caído en picado en lo que llevamos de año.
Un dato pone en evidencia el descenso: en casi ocho meses del 2010, solo han llegado a las costas de Canarias seis pateras con 20 inmigrantes. Y ni un solo muerto.
Las cosas están cambiando pero no por ello se puede bajar la presión policial. Lo aseguró ayer convencido el comandante Eduardo Lobo Espinosa, responsable del nuevo centro de coordinación con el que la Guardia Civil gestionará los efectivos terrestres y marítimos que dedica a la lucha contra el tráfico de personas. Y de paso contra el comercio ilegal de estupefacientes, ya que las mafias de las drogas utilizan en muchas ocasiones las mismas vías de entrada a Europa.
">NO BAJAR LA PRESIÓN
En todo el año pasado llegaron a las costas españolas 7.299 inmigrantes. En lo que llevamos de año han llegado 1.334. Y aunque es cierto que el verano es el momento de más tránsito de pateras, los indicios con los que trabajan los especialistas indican que el descenso es muy considerable. A pesar de todo, el comandante Lobo insiste en la necesidad de mantener la presión: «Sigue habiendo miles de personas que esperan en ciudades como Dakar, en Senegal, el momento de embarcarse y partir. Simplemente están buscando el mejor momento para hacerlo y nosotros no les podemos poner las cosas fáciles», insistió durante la presentación en Madrid de la nueva sala de coordinación.
Hay otro dato que tampoco se le escapa a los responsables de la Guardia Civil y es que el drama humano de lo últimos años ha sido de tal calado que poca gente debe haber que no tenga a un conocido o familiar que haya muerto intentando llegar a Europa. Pero aún así, la gente lo sigue intentando, y el comandante destacó que se empieza a constatar que hay inmigrantes de Malí o Senegal que están intentando probar suerte cruzando por Grecia. Algo insólito hasta ahora, porque Grecia era puerta de entrada de inmigrantes asiáticos, pero no del norte de África.
La nueva sala de coordinación permite ver en tiempo real las imágenes que envían los diferentes sistemas de vigilancia con los que cuenta la Guardia Civil para el control del litoral. Desde sensores hasta cámaras en medios aéreos.
Desciende la entrada de inmigrantes irregulares en camiones en Melilla por un aparato que mide los latidos del corazón
Los guardias civiles exigen incrementar el número de agentes y mejorar las condiciones de la valla fronteriza
La entrada de inmigrantes irregulares ocultos en camiones ha caído en picado en la frontera de Melilla gracias a un dispositivo capaz de detectar las vibraciones que emiten los latidos del corazón, según informa la Asociación Unificada de Guardias Civiles (AUGC).
El delegado provincial de la AUGC en Melilla, Yamal Al-Lal Hamú, ha destacado que el "goteo continuo" de inmigrantes clandestinos que hace unos años se escondían en los bajos de los camiones para cruzar la frontera se ha visto interrumpido gracias a los detectores que el instituto armado implanta a estos vehículos para detectar los latidos cardiacos.
Una vez que el conductor desciende del camión, los agentes ponen en funcionamiento estos equipos que descubren cualquier presencia humana aunque el vehículo se encuentre totalmente cargado. Estos dispositivos inteligentes han llevado a los 'sin papeles' a abandonar los vehículos pesados para ocultarse en maleteros, motores, salpicaderos y dobles fondos de turismos.
Yamal Al-Lal calcula que cerca de una treintena de inmigrantes en situación irregular intenta entrar en la Península desde Marruecos cada mes. "Ya no es como antiguamente que en un mes teníamos 1.000 o 1.500 inmigrantes de entrada", afirma, para después atribuir el fuerte descenso al trabajo de la Guardia Civil y a la colaboración de las autoridades del reino alauí.
Intuición y experiencia
La desesperanza de los inmigrantes irregulares les ha llevado a ingeniar nuevas vías de entrada en el paso de Beni-Enzar. "Hay miles de formas, algunos se esconden de los bajos de los coches e incluso ha habido casos en los que han quitado al vehículo el depósito de gasolina y se ha metido ahí a la persona. Entonces, depositan dos o tres litros de gasolina en el contenedor del líquido limpia-parabrisas para, a través de un tubo, unirlo al motor", explica Yamal, para aclarar a continuación que tal cantidad de carburante es suficiente para atravesar el paso fronterizo.
Según él, los turismos son más propensos para que los irregulares pasen desapercibidos. La intuición y experiencia de los guardias civiles es clave para localizar los automóviles sospechosos ya que los miles de vehículos que cruzan diariamente la frontera hace imposible a los agentes registrar todo el tráfico rodado o colocar a cada uno el detector de latidos cardiacos. Los conductores que se arriesgan a transportar a los inmigrantes reciben al menos 1.000 euros por el viaje. "Es poco, se juegan años de cárcel por un delito grave contra los derechos de los ciudadanos extranjeros", indica.
Durante el día, miles de porteadores se apiñan en la zona del Barrio Chino. Mujeres de 70 años, adultos de avanzada edad y "algunos ciegos" cargados de fardos con ropa usada, calzado, alimentos o neumáticos forman filas de 2.000 personas en condiciones, según Yamal, "penosas". "Es una zona descampada, sin asfaltar, sin nada de cobijo y sin sombra y solo hay un aseo", lamenta. En este sentido, destaca que las pésimas condiciones repercuten en el agente que controla la seguridad y el orden de ese "enjambre" humano.
La valla fronteriza
La asociación mayoritaria de la Guardia Civil alerta del insuficiente número de agentes en el punto fronterizo, teniendo en cuenta que en estos momentos cerca del 33% de la plantilla disfruta de sus vacaciones estivales. "Todos los guardias civiles son pocos", advierte. Al tiempo, insta a la Delegación de Gobierno a mejorar las condiciones de las garitas, techar la zona de Barrio Chino e implantar más aspersores para humidificar el terreno para hacer más llevadera la espera de las personas que aguardan durante horas para pasar al lado de Marruecos.
Con todo, la AUGC destaca que los asaltos y las avalanchas registradas en años anteriores en la valla han desaparecido prácticamente gracias a la "magnífica labor" de guardias civiles y policías y a la eficaz cooperación de Marruecos. "Si no es por su colaboración en el tema de la inmigración estaríamos como en el 2005 o peor", concluye el miembro de la asociación, rememorando los asaltos masivos que aquel año segaron la vida de varios inmigrantes y dejaron heridos a varios agentes.
La entrada de inmigrantes irregulares ocultos en camiones ha caído en picado en la frontera de Melilla gracias a un dispositivo capaz de detectar las vibraciones que emiten los latidos del corazón, según informa la Asociación Unificada de Guardias Civiles (AUGC).
El delegado provincial de la AUGC en Melilla, Yamal Al-Lal Hamú, ha destacado que el "goteo continuo" de inmigrantes clandestinos que hace unos años se escondían en los bajos de los camiones para cruzar la frontera se ha visto interrumpido gracias a los detectores que el instituto armado implanta a estos vehículos para detectar los latidos cardiacos.
Una vez que el conductor desciende del camión, los agentes ponen en funcionamiento estos equipos que descubren cualquier presencia humana aunque el vehículo se encuentre totalmente cargado. Estos dispositivos inteligentes han llevado a los 'sin papeles' a abandonar los vehículos pesados para ocultarse en maleteros, motores, salpicaderos y dobles fondos de turismos.
Yamal Al-Lal calcula que cerca de una treintena de inmigrantes en situación irregular intenta entrar en la Península desde Marruecos cada mes. "Ya no es como antiguamente que en un mes teníamos 1.000 o 1.500 inmigrantes de entrada", afirma, para después atribuir el fuerte descenso al trabajo de la Guardia Civil y a la colaboración de las autoridades del reino alauí.
Intuición y experiencia
La desesperanza de los inmigrantes irregulares les ha llevado a ingeniar nuevas vías de entrada en el paso de Beni-Enzar. "Hay miles de formas, algunos se esconden de los bajos de los coches e incluso ha habido casos en los que han quitado al vehículo el depósito de gasolina y se ha metido ahí a la persona. Entonces, depositan dos o tres litros de gasolina en el contenedor del líquido limpia-parabrisas para, a través de un tubo, unirlo al motor", explica Yamal, para aclarar a continuación que tal cantidad de carburante es suficiente para atravesar el paso fronterizo.
Según él, los turismos son más propensos para que los irregulares pasen desapercibidos. La intuición y experiencia de los guardias civiles es clave para localizar los automóviles sospechosos ya que los miles de vehículos que cruzan diariamente la frontera hace imposible a los agentes registrar todo el tráfico rodado o colocar a cada uno el detector de latidos cardiacos. Los conductores que se arriesgan a transportar a los inmigrantes reciben al menos 1.000 euros por el viaje. "Es poco, se juegan años de cárcel por un delito grave contra los derechos de los ciudadanos extranjeros", indica.
Durante el día, miles de porteadores se apiñan en la zona del Barrio Chino. Mujeres de 70 años, adultos de avanzada edad y "algunos ciegos" cargados de fardos con ropa usada, calzado, alimentos o neumáticos forman filas de 2.000 personas en condiciones, según Yamal, "penosas". "Es una zona descampada, sin asfaltar, sin nada de cobijo y sin sombra y solo hay un aseo", lamenta. En este sentido, destaca que las pésimas condiciones repercuten en el agente que controla la seguridad y el orden de ese "enjambre" humano.
La valla fronteriza
La asociación mayoritaria de la Guardia Civil alerta del insuficiente número de agentes en el punto fronterizo, teniendo en cuenta que en estos momentos cerca del 33% de la plantilla disfruta de sus vacaciones estivales. "Todos los guardias civiles son pocos", advierte. Al tiempo, insta a la Delegación de Gobierno a mejorar las condiciones de las garitas, techar la zona de Barrio Chino e implantar más aspersores para humidificar el terreno para hacer más llevadera la espera de las personas que aguardan durante horas para pasar al lado de Marruecos.
Con todo, la AUGC destaca que los asaltos y las avalanchas registradas en años anteriores en la valla han desaparecido prácticamente gracias a la "magnífica labor" de guardias civiles y policías y a la eficaz cooperación de Marruecos. "Si no es por su colaboración en el tema de la inmigración estaríamos como en el 2005 o peor", concluye el miembro de la asociación, rememorando los asaltos masivos que aquel año segaron la vida de varios inmigrantes y dejaron heridos a varios agentes.
Baja el número de alumnos en las aulas separadas para inmigrantes
Los centros separados para alumnos inmigrantes recién llegados acogieron a menos alumnos el curso que acaba de terminar. También bajó el tiempo medio de estancia en estos centros, los llamados espacios de bienvenida educativa (EBE).
El último curso pasaron por los cinco EBE de Vic, Reus y Cornellà 254 alumnos, un 5,3% menos. El periodo medio de estancia en ellos fue de 27 días en Vic, frente a 29 el curso anterior, y de 37 en Reus, en lugar de 40, según el Departamento de Educación. El de Cornellà solo funciona desde hace un curso. Reus, que tiene tres centros, pasará a tener dos al haber caído el número de inmigrantes.
Estos centros, criticados en su momento por colectivos de inmigrantes y SOS Racismo, están fuera de la red escolar, a diferencia de las aulas de acogida. Albergan a extranjeros sin recursos suficientes en catalán y castellano para ir directamente a la escuela. No hay un plazo mínimo de estancia en los EBE, aunque se busca que sea el mínimo posible. Marruecos, Colombia, China y Ecuador son los países que más alumnos aportan a estos centros: el 50%.
El último curso pasaron por los cinco EBE de Vic, Reus y Cornellà 254 alumnos, un 5,3% menos. El periodo medio de estancia en ellos fue de 27 días en Vic, frente a 29 el curso anterior, y de 37 en Reus, en lugar de 40, según el Departamento de Educación. El de Cornellà solo funciona desde hace un curso. Reus, que tiene tres centros, pasará a tener dos al haber caído el número de inmigrantes.
Estos centros, criticados en su momento por colectivos de inmigrantes y SOS Racismo, están fuera de la red escolar, a diferencia de las aulas de acogida. Albergan a extranjeros sin recursos suficientes en catalán y castellano para ir directamente a la escuela. No hay un plazo mínimo de estancia en los EBE, aunque se busca que sea el mínimo posible. Marruecos, Colombia, China y Ecuador son los países que más alumnos aportan a estos centros: el 50%.
El 18% de las mujeres del Ejército, un 12% del total, son extranjeras
El general de división Jefe de la Escuela de Altos Estudios de la Defensa (CESEDM), Tomás Ramos, ha indicado que el 18 por ciento de las mujeres del Ejército, un 12 por ciento del total, son extranjeras, según ha comunicado el Gabinete de Prensa de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC).
El general, que ha participado en el curso de verano 'Mujer e inmigración' de la Fundación Universidad Rey Juan Carlos, ha calificado de "significativas" estas cifras y señalado que la mujer inmigrante, como la mujer española, "está plenamente integrada en las Fuerzas Armadas, aunque tenga un acceso limitado y restringido como lo tiene el hombre extranjero".
Asimismo, ha asegurado que las mujeres extranjeras que entran a formar parte de las Fuerzas Armadas provienen, principalmente, de países iberoamericanos y de Guinea Ecuatorial "por ser los países en los cuales se tiene acceso a ser soldado profesional".
Además ha afirmado que las mujeres extranjeras solo tienen la posibilidad de formar parte de la tropa profesional "si después de un periodo que suele ser de seis años, adquieren la nacionalidad española".
"La mujer inmigrante empieza a integrarse en el Ejército a la vez que el hombre. A partir del año 2002 que hay una nueva legislación sobre la integración de inmigrantes en las Fuerzas Armadas empiezan a aparecer tanto hombres como mujeres inmigrantes", ha concluido.
EP
El general, que ha participado en el curso de verano 'Mujer e inmigración' de la Fundación Universidad Rey Juan Carlos, ha calificado de "significativas" estas cifras y señalado que la mujer inmigrante, como la mujer española, "está plenamente integrada en las Fuerzas Armadas, aunque tenga un acceso limitado y restringido como lo tiene el hombre extranjero".
Asimismo, ha asegurado que las mujeres extranjeras que entran a formar parte de las Fuerzas Armadas provienen, principalmente, de países iberoamericanos y de Guinea Ecuatorial "por ser los países en los cuales se tiene acceso a ser soldado profesional".
Además ha afirmado que las mujeres extranjeras solo tienen la posibilidad de formar parte de la tropa profesional "si después de un periodo que suele ser de seis años, adquieren la nacionalidad española".
"La mujer inmigrante empieza a integrarse en el Ejército a la vez que el hombre. A partir del año 2002 que hay una nueva legislación sobre la integración de inmigrantes en las Fuerzas Armadas empiezan a aparecer tanto hombres como mujeres inmigrantes", ha concluido.
EP
Inici de sessió d'usuari
Amb el suport de
