Blocaires del Pirineu

Frank Rijkaard ens deixarà a final de temporada, ha sigut un gran entrenador fins al dia d’avui, ens ha donat moltes alegries, molts moments dolents per als Barcelonistes, però sabem que part de la culpa no es seva sinó dels jugadors. Des de el 2003 fins al 2008 han sigut unes quantes temporades. Ell ha fet el treball que tenia que fer hi ha complert com un gran entrenador, sinó feu una mica de memòria i us vindran bons partits, títols, aplaudiments, en aquells moments si que estàvem amb ell no? No es te que ser així quant una persona ha fet tot el possible perquè aquest equip fos el més gran.

Fins sempre Frank!!!!

He posat alguns vídeos que ens quedaran com a record d’aquest fantàstic entrenador.
Ara tindrem que veure quin paper ens farà el Guardiola que puja de l’equip B del Barça.


Uns quants videos per recordar aquest gran entrenador:

Per recordar:



D'aquest video no puc posar l'enllaç perque no esta disponible pero deixo aqui el link:

http://es.youtube.com/watch?v=qcuQ-Fd_SY8


L'hem vist parlant català:



Enfadat:



Tambe tenim que dir que l'han imitat al Polonia:

Defensem un gran pais, que es petit pero ben parit

El cap de setmana passat vam anar a Cuenca. L'Aleix petit tenia Copa d'Espanya de Piragua al camp d'eslàlom d'aquesta ciutat, i com que era pont, vam decidir anar-hi a passar els cinc dies.

El viatge és llarg, però com que veus paissatges ben diferents als que estem habituats no es fa massa pesat.

Vam allotjarnos en una cabana a Cañamares, concretament a El llano de los conejos. Si estava prou bé, tret que la calefacció estava molt alta i no la podíem tocar.

Vam voltar per la Serranía de Cuenca, i la veritat és que ens va agradar bastant.
Vam estar a l'embalse de Chincha, a la Laguna del Tobar,
vam visitar la Cueva de hierro i vam passejar pel naixement del riu Cuervo.
L'endemà, que l'Aleix ja tenia entrenaments vam anar a Los Callejones, un paissatge prou curiós.

El camp d'eslàlom de Cuenca està prou bé, una bona instal·lació, i tot just al costat del polisportiu, amb un parc amb esquirols molt descarats i tot.

EXGAE: Si quieres librarte de la SGAE -> EXGAE

Inaugura la EXGAE, primera asesoría legal casi gratuita especializada en librar los ciudadanos de los abusos de la SGAE y demás entidades de gestión

Creu del bosc de la Tosa. Aquesta creu de terme que vam trobar força amagada al mig del bosc i tapada per una espessa capa de molsa, parteix les parròquies [...]

País petits però complicat, el Liban és altre cop notícia doncs les milícies xiïtes de l'Hesbol·là s'han apoderat de bona part dels edificis governamentals de la capital, Beirut, de les seus dels principals mitjans de comunicació i d'algunes casernes de l'exèrcit. Si us interessa saber què passa al Liban us recomano el bloc del Ferran Canet, un català que hi viu i ens explica com veu el conflicte de primerà mà.

Algunes pedres que es troben a les entrades dels prats, contenen marques que ens criden força l'atenció. Aquestes marques estan fetes per anclar-hi fustes i barrar el pas. No es [...]

Dicen que las buenas noticias hay que compartirlas.

Desde hoy esta modesta tribuna llamada Anclaos forma parte de Red Liberal, el más importante agregador de blogs liberales en español.

En estos tiempos confusos en que vivimos, cuando asistimos al triste espectáculo de ver como lo progre gana espacios al verdadero progresismo, la ideología es reemplazada habitualmente por sloganes tan grandilocuentes como vacíos y nuestros valores fundamentales pretenden ponerse en duda, la opinión y el debate en la blogósfera ya no son solo un derecho sino que son casi una obligación, al menos para quienes vibramos con la política y participamos motivados por el desarrollo de una sociedad en plena libertad.

Aprovecho la oportunidad para agradecer públicamente a Daniel Rodríguez Herrera, factótum de RL, por la admisión de Anclaos y saludar a mis colegas de la red, con algunos de los cuales ya he contactado en su oportunidad como comentarista y con quienes tengo el honor ahora de compartir esta experiencia.

És el diari d'un xicot que podria tenir entre 12 i 14 anys i on s'expliquen les seves vivències a casa i a l'insti.
Aneu-hi

L'altra crònica, la no periodística, arribarà després.

Ara, la notícia que surt avui a Viure als Pirineus. Si voleu llegir els comentaris dels lectors, visiteu la web.

Carretero es proposa recuperar els valors de república i Catalunya

El candidat del sector RCat a la presidència d'ERC va exposar a la Seu el seu pla per rellançar una formació que, en paraules del president comarcal d'Esquerra a la Cerdanya, Francesc Xavier Porta, "va a la deriva i fins i tot pot arribar a desaparèixer".

Joan Carretero (Foto: Viure als Pirineus).

Joan Carretero va explicar que el seu primer objectiu si surt escollit president de la formació en les eleccions del 7 de juny serà recuperar el significat de les sigles tradicionals d'ERC, posant èmfasi en els aspectes de 'Republicana' i 'Catalunya' , que en els últims temps, segons ell, s'han deixat totalment de banda per prioritzar únicament el vessant d''Esquerra'.

Carretero va reiterar que no té cap por de dir que és independentista i que vol que el partit es consolidi com a formació de centreesquerra i tingui la independència de Catalunya com a fita principal. El candidat a la presidència d'ERC pel sector Reagrupament.Cat va assegurar que si no es vol que l'objectiu del partit sigui aquest, Esquerra no tindrà res a fer en el panorama polític català i no podrà aspirar a ser la primera força nacionalista del país.

A l'acte d'aquest dijous a la nit a la Seu, celebrat al Centre Cívic El Passeig, s'hi van congregar una trentena de persones. A la mateixa hora, la junta local d'Esquerra a la Seu havia convocat una reunió, fet que no va passar desapercebut entre alguns dels assistents, que van comentar que la reunió es feia per contraprogramar l'acte de Carretero. De fet, del grup de regidors d'Esquerra de l'ajuntament de la Seu només s'hi va veure Mireia Pellicer, que va marxar pocs instants després que Carretero comencés la seva intervenció.

Gracias a la pachina web www.sobrarbenses.com he trobato este reportache que fayoren en el programa de TVE "La aventura del saber". Tos recomiendo que tos lo mirez, perque sale imáchens bien pinchas. He pegato el enlaz pero no sale bien, conque se querez viyer-lo marchaz ta www.sobrarbenses.com e miraz-lo dende astí.
P. S. Puta manía tienen de decir-le a Pineta "La Pineta", me tienen dica las pelotas con ixo.

  Afegeixo la imatge del Rhododendron ferrugineum, l´abarset, una ericàcia que trobem molt sovint en indrets com ara el sotabosc de pi negre, en terrenys àcids. En aquest cas, la foto es va fer a la vall del Madriu, a uns 2000 mètres d´alçada, al bell mig d´una clariana.

 

Rhododendron ferrugineum, Estall Serrer, Madriu, juliol 2007

Carta de Tomasz Kotowski a jax

Warszawa 1956

Benvolgut farsant,

Després de lectura i relectura dels seus intents de narració sobre la meva vida i obra, m’he decidit a respondre a tan important sac de mentides i barbaritats.

Durant molts anys he estat treballant en el camp de la investigació astronòmica, així com en el de la física i més concretament la química. He dedicat la meva vida a la recerca i l’ensenyament, he treballat amb noms il•lustres i en universitats prestigioses. La biografia que ha estat fent sobre la meva persona és inadmissible, i quan dic biografia poso els dits índex i major de cada mà de cada costat de la paraula, fent un signe de “v” i plegant i desplegant els dits dos cops, il•lustrant un “entre cometes” o un “orelles de conill”. La meva carrera sencera ha estat posada en dubte per culpa de la publicació d’aquests episodis pseudobiogràfics, i quan dic pseudobiogràfics ho faig amb la mà plana fent un moviment diagonal des del cel fins al meu pit indicant que ho poso en itàlica perquè m’acabo d’inventar aquesta paraula.

La primera impressió que té el lector quan llegeix aquests episodis és que va improvisant de manera escandalosa, sense estructura ni ordre, inventant capítols i afegint absurdes anècdotes, no només falses, però també reveladores d’una imaginació cansada. No sap el que es diu ni sap què dir, pensarà la gent, i això, el fet que el lector no valori el seu treball “me sua soberanament sa polla”, i quan dic això ho faig fent un moviment de dalt a baix amb el puny semitancat simulant un penis subjecte entre els meus dits i amb gestos bruscs de l’altra ma il·lustrant esquitxos contra el terra d’una ma molla de suor.

El que realment em dol, no és la seva constant falta de rumb, ni el desordre general de la història, ni la pretensió d’explicar un relat inèdit, pretensió que hauria d’haver valorat abans de començar i no un cop ha escrit quatre capítols i no sap com continuar. El que em fa bullir la sang és la total ficció del relat. No ha dit una sola veritat sobre la meva vida, tot és mentida, tot. Ni tan sols les fotos són autèntiques. I les dates són triades a l’atzar, i molt mal triades per cert.

És per això, benvolgut farsant, que he decidit escriure aquí per deixar clar a tothom que no sóc el boig que pretén en aquest rídicul conte, que no he observat mai cap cometa, que no he conegut mai al Sr. Planck, que aniré tan lluny com faci falta per desmentir totes aquestes calúmnies sobre el meu estat mental, que no descansaré fins que no aconsegueixi reparació, que no pararé fins que es disculpi públicament i retiri tota obra calumniosa escrita sobre la meva persona.

Si, per fi, s’adona del mal que ens està fent, a mi i a la veritat, i decideix disculpar-se i corregir els seus errors, estaré encantat d’explicar-li en detall la totalitat dels meus treballs científics. Estic disposat a tenir un gest de bona voluntat si es retracta ràpidament, i quan dic bona voluntat ho faig executant una complexa gestual que no sabria explicar però que acaba donant a entendre a l’interlocutor que porto un sombrero mexicano i unes sandàlies de pell de cabra.

Espero la seva resposta, i espero que arribi abans que comenci les accions judicials contra la seva persona.

Atentament,

Tomasz Kotowski

El menú de primavera ja el teniu penjat al blog d'Informació per a tothom:

Clica a aquí!!

Per acabar aquest tema, em centraré exclusivament en el tema dels aparcaments que, sembla ser que és el que ha aixecat més polèmica a la Vila, especialment al sector comercial que, no ho oblidem, és el que dóna vida al centre de la població i del qual depenen directament unes 600 persones, que no és poca cosa.

Es diu que els dies no punters (temporada baixa, entre setmana) hi ha prou places d’aparcament. Cert. Però si traiem les poques que hi ha al centre, no quedarà ni tan sols això.

D’altra banda, no crec que tothom estigui disposat a pagar el pàrquing SABA per comprar una barra de pa i el diari. Això sí, és cert que hi ha un pàrquing municipal al carrer Escoles Pies en què no pagues la primera hora i que hauria de servir per aquests casos.

Així doncs, el més preocupant és què passa els caps de setmana i festius, quan el poble se satura. Doncs bé: el pàrquing SABA està ple. I té gràcia, perquè és caríssim i fins i tot un perill, ja que en tenir l’ascensor deshabilitat cada dos per tres, obliga als pares amb cotxet i a les persones amb mobilitat reduïda a circular per les rampes dels cotxes, amb el conseqüent perill per la seva seguretat.

Afegim-hi que l’esmentat pàrquing s’omple ràpidament. Què fa la resta de cotxes? Doncs anar a aparcar a la cinquena forca. Si traiem les poques places que resten al centre sense oferir alternatives d’aparcament, encara hauran d’anar a aparcar més lluny. Si estenem la zona blava encara més, potser ja que ni pugin al poble, perquè els sortirà més a compte quedar-se a casa seva.

Aquest problema ja el tenim ara, no ens enganyem. Però la nova remodelació l’agreujarà. Tampoc siguem il·lusos: qualsevol mesura té els seus inconvenients. Però si realment s’aposta pel comerç i pel turisme, s’hauria de fer un plantejament seriós i fer d’una vegada aparcaments en una quantitat adequada. Això vol dir que no es podran fer tants com el comerç voldria, però crec que s’hauria de fer més que allò que l’Ajuntament proposa ara mateix.

Per desgràcia, els terrenys propers al centre urbà on es podrien haver fet aquestes infraestructures s’han malbaratat i ara no tenim espai disponible. Solució: pàrquings subterranis com el de SABA caríssims i amb problemes de manteniment. S’ha parlat de fer un pàrquing a l’Institut, al carrer Higini de Rivera, al passeig 10 d’abril… tots subterranis i, per tant molt costosos econòmicament. Això suposant que durant les obres no ens surti alguna sorpreseta arqueològica i la tornem a tenir liada.

En fi, que em penso que això no s’arreglarà i es farà el que s’ha fet sempre: posar un pedaç. Sento ser pessimista, però és que no veig cap solució a la vista que vulgui ser assumida econòmicament per ningú.

Un apunt final, sobre la plaça dels Herois i la de Santa Maria. Només una pregunta, a qui correspongui: per què les anomeneu places quan voleu dir terrasses de bars? Els nous projectes contemplen una expansió de les terrasses i fer-les cobertes i d’obra. Perfecte! Això vol dir que hi ha dos tipus de persones a Puigcerdà: els que paguen impostos i tenen un local i els que paguen impostos i, per una mica més, poden tenir dos locals envaint l’espai públic urbà. Sort que tenim un govern d’esquerres, que si arriba a ser de dretes es venen el campanar per fer un bloc de pisos!

Los extranjeros con residencia legal en España superaron por primera vez los cuatro millones (4.192.835) de personas a finales del primer trimestre de 2008, según datos a 31 de marzo de 2008 a los que ha tenido acceso Europa Press. Entre los extranjeros de fuera de la UE, casi medio millón (454.101) tienen un permiso de residencia no lucrativa (no pueden trabajar), mientras que otros 905.416 tienen un permiso de trabajo por cuenta ajena (asalariado) y 14.240 por cuenta propia (autónomos).

Además, más de 850.000 inmigrantes tienen residencia permanente en España (pueden residir y trabajar en las mismas condiciones que los españoles). Mientras, 304.004 todavía disfrutan de un permiso de residencia inicial, 744.468 lo han renovado una vez y 287.067 ya han pasado por su segunda renovación. Los ciudadanos de la UE pueden trabajar y residir en las mismas condiciones que los españoles (salvo la moratoria que afecta hasta 2009 a rumanos y búlgaros) siempre que se inscriban en el Registro Central de Extranjeros.

Por otro lado, casi dos de cada cinco ciudadanos no nacionales que residen en España pertenecen a la UE, mientras que un tercio son de Iberoamérica, y poco más de un quinto son africanos. Además, un 5,6 por ciento son asiáticos y un 2,85, europeos no comunitarios. Un 54,3 por ciento son hombres y un 45,6 son mujeres.

La colonia extranjera ha experimentado un crecimiento del 5,3 por ciento en tres meses (213.821 personas más) y del 29,5 (casi un millón de personas más) en los últimos 12 meses. Es decir, siguen creciendo, aunque algo menos que en el último trimestre de 2007 (6,36 respecto al tercer trimestre de 2007 y 31,68 respecto a diciembre de 2006).

MARROQUÍES Y RUMANOS

Los marroquíes siguen siendo la colonia más numerosa (675.906 personas), aunque los rumanos cada vez están más cerca (664.880). A continuación, se encuentran los ecuatorianos (413.642), los colombianos (264.549), los británicos (206.168), los búlgaros (136.504), los italianos (130.905), los chinos (126.057), los peruanos (123.161) y los portugueses (109.576).

De nuevo, los que más crecen son los rumanos (60.991 más que en diciembre de 2007), los marroquíes (27.171) y los ecuatorianos (17.884), aunque porcentualmente crecen más rumanos, bolivianos, portugueses y búlgaros.

Como es habitual, Cataluña, Madrid, Comunidad Valenciana y Andalucía agrupan al 65,5 por ciento de los extranjeros con certificado de registro o tarjeta de residencia en vigor. Por provincias, en Madrid y Barcelona residen un 32,7 por ciento.

Respecto al régimen de residencia, la incorporación de Rumania y Bulgaria en la UE (y el cambio de tipo de permiso) supone desde 2007 un descenso en el número de permisos adscritos al Régimen General (no comunitarios) que ha disminuido este trimestre en 127.038 personas, y un aumento consiguiente en el Régimen Comunitario, que aumentó en 340.859 personas. En total, 2,2 millones de extranjeros están inscritos en el Régimen General y 1,9 en el Régimen Comunitario.

La edad media de los extranjeros en España es de 33,2 años y 199.677 son nacidos en España. De éstos, casi tres de cada cinco tienen una nacionalidad africana, y una quinta parte de la UE.

LOS ESTUDIANTES INMIGRANTES, POR PRIMERA VEZ

Junto a estas estadísticas, por primera vez el Ministerio de Trabajo e Inmigración facilita la cifra de estudiantes extranjeros extracomunitarios. Así, un total de 42.878 inmigrantes tienen autorización de estancia por estudios o investigación en España, y más de la mitad son mujeres, 22.945, frente a 19.928 varones.

Del total de estudiantes no nacionales ni de España ni de la UE, un 63 por ciento son latinoamericanos, un 12,7 por ciento son africanos; un 11,6 por ciento, son asiáticos; un 7,9 por ciento, norteamericanos; y un 2,4 por ciento europeos no comunitarios. En la distribución por sexos, sólo en el caso de los africanos hay más hombres que mujeres.

Por nacionalidades, los mexicanos son los estudiantes más numerosos (5.853), seguidos de colombianos (5.029), brasileños (3.529), marroquíes (3.305), estadounidenses (3.168), peruanos (2.294), chilenos (2.176), chinos (1.994), venezolanos (1.958), dominicanos (1.215) y argentinos (1.139). Más de la mitad de los estudiantes (56 por ciento) se reparten entre Barcelona y Madrid.

Un dels blocaires del Pirineu ha penjat una presentació per a nens que he trobat molt interessant. Explica alguns animals d'Andorra, però que també tenim al Pallars.

| View | Upload your own