Blocaires del Pirineu

Fa temps que sabia que existia una zona d'aiguamolls més o menys verge entre Torredembarra i Creixell però mai hi havia anat. També sabia que hi havia algun projecte per declarar la zona espai protegit. L'altre dia, el Ramón i la Conxi en parlaven al seu bloc i donaven l'enllaç a la web de Els Muntanyans, així és com anomenen aquella zona. Ara, dins els plans especials de protecció de medis naturals (PEIN), s'ha aconseguit que sigui una zona protegida, allunyada de l'especulació urbanística que s'ha menjat sense contemplacions la costa catalana i, molt especialment, la tarragonina. Quan era petita, entre Calafell i la macro urbanització de Segur de Calafaell també existia una zona de dunes i aiguamolls que es van carregar amb apartaments i més apartaments. Hi anava en bicicleta, a buscar regalèsia, móres, cargols... Ara, res de res.Arran del que explicaven des del Pallars i la web dels Muntanyans ens vàrem engrescar i ens hi vam acostar aquests divendres a la tarda. Evidentment, no és la millor època per visitar una zona d'aiguamolls, algunes llacunes eren seques i d'ocells molt poquets. Segur que hi tornarem en època de migració, cap a l'abril. Però, tot i així, em va agradar i vaig poder fer algunes fotos. Bé, jo i tota la família. Tots van voler experimentar el plaer de disparar la càmera nova!
Després vam anar a Barà, allà l'altra cara de la moneda i de fa pocs anys. El roc de Sant Gaietà, una zona fantàstica de roques que es volia convertir en reserva marítima hi van construir aquest monstre anomenat port esportiu, una plaga incontrolable a tota la costa (l'ultima foto).
Si cliqueu a sobre les fotos, les podreu veure més grans

Aquesta dies a Calafell aprofito per fer anar la càmera de fotos. Decididament, una bona decisió això de comprar una càmera nova. És una passada. Des dels balcó de casa tinc una vista privilegiada i puc prendre aquestes imatges del que hi passa pel davant i, fins i tot, per sota, com aquestes gavines corses (Larus audouinii).

Com cada any per aquestes dates anem a Ossera que el Quim i el David han de córrer per les muntanyetes. Jo, com sempre, compro uns quants formatges al Serrat Gros i aprofito per fer algunes fotos. També ha anat bé per recollir algunes herbetes, com les bones trementinaires d'abans: espernallac (Santolina) i cuallallet (Galium verum). Faran companyia a les bigues de casa al milfulles (Achillea) i l'herba de Sant Joan (Hipericum).Cada any m'enamoro més d'aquest poble i el seu entorn. Amb les fotos d'enguany he jugat una mica amb el Photoshop, li he donat una mica més de màgia.