Blocaires del Pirineu

Ho he trobat gràcies al Xabier Caballé.

Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña DOGC núm. 4872 - 30/04/2007
var now = new Date();var i=0;i = NumDiari.indexOf('4872');if (i>=0) {document.write("Imagen del documento en formato PDF ");}Imagen del documento en formato PDF [Sumario || Índice del sumario || Diarios Oficiales disponibles || Inicio ]
ANUNCIOS VARIOSANUNCIO de la Agencia Tributaria, sobre subasta de bienes (RS-07-07). (Pág. 15272)

1. No sabia que la Generalitat i Catalunya passaven a ser la Generalidad i Cataluña en la versió castellana del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Als anuncis que fa el Govern espanyol a les ràdios en català, ¿diuen Ministerio de tal, Gobierno de España o Ministeri de tal, Govern d’Espanya?

2. No sabia que en castellà Pompeu Fabra s’ha de dir Pompeyo Fabra. En el mateix anunci del DOGC:

“URBANA: Número UNO.- LOCAL COMERCIAL en planta baja, de la casa sita en Terrassa, calles MANRESA, Nuestra Señora de la Balma y Pompeyo Fabra”.

3. No sa vayan todavía. Aun hay más:

“Del termino de Santa Maria de Castillo, [...] que de Gerona conduce a Palamós; al Oeste, con el torrente.del mal any, y por el Norte con Jaime Bas”.
“Sant Feliu de Guixols”.
calle San Antonio María Claret.”

La trobada de Joan Carretero amb militants i simpatitzants d’Esquerra de la Seu i comarca estava prevista a dos quarts de deu. Però Carretero tenia guàrdia a l’hospital de Puigcerdà fins a les nou, i per molt puntual que surtis de la feina, i per molt de pressa que vulguis anar, entre Puigcerdà i la Seu hi ha una bona estona (i una carretera plena de revolts...). O sigui que l’acte va començar amb uns 20 minuts de retard, però prou justificats.

La introducció la va fer el Francesc Xavier Porta, que és l’alcalde de Bellver i president del comitè d’Esquerra a la Cerdanya, segurament la comarca més carreterista de Catalunya. Entre altres coses, Porta va posar l’accent en el fet que Carretero és, i no se n’amaga, independentista. I va dibuixar un escenari molt pessimista si la jornada electoral del 7 de juny dóna el timó del partit a alguna de les altres candidatures. Ho va dir ben clar: Esquerra va a la deriva i fins i tot pot desaparèixer.

Quan el Carretero va agafar la paraula, va dir que el seu primer objectiu era recuperar els sentits republicans (valorar la gent pels seus mèrits, per la seva capacitat, i no en funció dels orígens o de la capelleta on pertanys) i els catalanistes, que, al seu parer, Esquerra ha perdut els últims anys. Carretero va dir que no pot ser que el logo d’ERC sigui només Esquerra, “un terme vague”, i va exposar que si el problema és que a València, o a les Illes, o fins i tot a la Vall d’Aran, no se senten còmodes amb la Catalunya del logo, doncs potser cal replantejar-se què hi pinta ERC en aquests territoris. Perquè si una cosa va quedar molt clara de la seva intervenció és que l’objectiu únic del partit ha de ser CATALUNYA. I que si ERC vol ser de veritat la primera força política del país no pot ser sectària, ha de ser plural, amb debat intern, no pot acontentar-se a ser només un partit d’esquerres, ha de recuperar l’eix nacional. Va posar l’exemple de Guissona, una població amb un altíssim percentatge d’immigració. ERC hi té l’alcaldia, i segons Carretero això és pel fet que van buscar i trobar gent de tots colors i de totes procedències, i perquè van saber demostrar que volien i podien ser un referent per a molta gent. Per això a Guissona són el partit majoritari.

Evidentment, Carretero també es va fixar en el panorama d’ERC a la Seu. Es va fer una pregunta que suposem que a alguns militants els va sonar com un cop de puny a la cara: ¿Algú de vosaltres creu que el pròxim alcalde de la Seu tornarà a ser d’Esquerra? Es van veure molts caps girant cap a dreta i esquerra. I el Carretero va rematar: “Doncs potser és que hi ha alguna cosa que no s’ha fet bé, no us ho heu parat a pensar?” (A la Seu són majoritàriament del sector Puigcercós.)

Un altre dels punts que van centrar la xerrada va ser sentir-lo renegar dels polítics professionals. Una de les primeres coses que farà si arriba a ser president d’Esquerra serà demanar al president de la Diputació de Girona (Enric Vilert, d’ERC), que s’abaixi el sou, ja que se’l va apujar un 40% quan va ser nomenat. Va recordar sovint que quan Esquerra va entrar al govern amb el primer tripartit, els seus líders no paraven de dir que amb ells tot seria diferent i que ells no eren com els altres, que eren l’aire fresc que necessitava la política del país. Les accions i les actituds els han deixat en evidència. “Estem perdent la capacitat de seduir la gent.”

També hi va haver un moment per parlar de l’estratègia del partit al territori: competir amb Iniciativa per conquerir l’àrea metropolitana és un error. I ho va argumentar molt bé amb una altra pregunta dura com una roca, i prenent com a mostra la disbauxa que el partit viu amb els transvasaments dels nassos: ¿creieu que amb la nostra actitud en la qüestió del transvasament una persona de Cornellà votaria Esquerra? ¿I una de les Terres de l’Ebre? Els caps dels assistents es van tornar a moure en sentit horitzontal. I va explicar que en un míting a Cornellà el Joan Tardà va acabar la seva intervenció cridant: “Visca el socialisme!” És evident, doncs, que ERC no ha aconseguit els objectius que es va marcar quan va entrar al govern. No només no ha arrelat al cinturó vermell de Barcelona, sinó que a més els votants de les Terres de l’Ebre se senten traïts. I el Carretero va afegir que la gent no vota coses inútils.

Ara, que les declaracions més sucoses van ser per als grans líders del partit. L’aparell, o l’apparàtxik, com tan sovint el van esmentar tant ell com el Porta, brindarà amb cava si el dia 7 surt elegit “el tàndem ideal”: el primo de Zumosol i el submarí. Va demanar que, per favor, els militants votin els tiquets complets, i que si algú el vol votar a ell com a president i algú d’una altra candidatura com a secretari general, s’estima més perdre aquell vot. Va demanar coherència als militants. Juntament amb el Porta van denunciar la mà de gent que està incrustada en l’apparàtxik, i van venir a dir que ens en faríem creus de les argúcies que dominen un partit en què els dos líders més visibles ni es parlen.

A nosaltres, que no som militants, el Carretero ens va convèncer. Perquè, ja cap al final, va tornar a dir: “Creiem en la independència, no ho diem per guanyar quatre vots.”

L'altra crònica, la no periodística, arribarà després.

Ara, la notícia que surt avui a Viure als Pirineus. Si voleu llegir els comentaris dels lectors, visiteu la web.

Carretero es proposa recuperar els valors de república i Catalunya

El candidat del sector RCat a la presidència d'ERC va exposar a la Seu el seu pla per rellançar una formació que, en paraules del president comarcal d'Esquerra a la Cerdanya, Francesc Xavier Porta, "va a la deriva i fins i tot pot arribar a desaparèixer".

Joan Carretero (Foto: Viure als Pirineus).

Joan Carretero va explicar que el seu primer objectiu si surt escollit president de la formació en les eleccions del 7 de juny serà recuperar el significat de les sigles tradicionals d'ERC, posant èmfasi en els aspectes de 'Republicana' i 'Catalunya' , que en els últims temps, segons ell, s'han deixat totalment de banda per prioritzar únicament el vessant d''Esquerra'.

Carretero va reiterar que no té cap por de dir que és independentista i que vol que el partit es consolidi com a formació de centreesquerra i tingui la independència de Catalunya com a fita principal. El candidat a la presidència d'ERC pel sector Reagrupament.Cat va assegurar que si no es vol que l'objectiu del partit sigui aquest, Esquerra no tindrà res a fer en el panorama polític català i no podrà aspirar a ser la primera força nacionalista del país.

A l'acte d'aquest dijous a la nit a la Seu, celebrat al Centre Cívic El Passeig, s'hi van congregar una trentena de persones. A la mateixa hora, la junta local d'Esquerra a la Seu havia convocat una reunió, fet que no va passar desapercebut entre alguns dels assistents, que van comentar que la reunió es feia per contraprogramar l'acte de Carretero. De fet, del grup de regidors d'Esquerra de l'ajuntament de la Seu només s'hi va veure Mireia Pellicer, que va marxar pocs instants després que Carretero comencés la seva intervenció.

No sé si els poders fàctics es carregaran l’Avui. És possible que ho intentin i que converteixin aquest diari en una mena de PSOEriódico pamfletari totalment descafeïnat.

Mentrestant, n’hi ha que mantenen la dignitat i no callen davant l’últim episodi lamentable, el que David González ha qualificat de “campanya de linxament” contra la periodista Sandra Arenas. Aquesta periodista, com diu el Joan Oliver a l’Avui, “va cometre la gosadia de fer la feina que se suposa que han de fer els periodistes i els diaris”. El mateix Oliver diu que hi ha “un sector d’Esquerra que creu que té dret a emprenyar-se” perquè la periodista va publicar informació sobre el pla Puigcercós; un pla filtrat, com les estaques de Prats i Sansor, pels menairons.

Hi ha una traca final del mateix Oliver que em sembla que s’entén molt bé: “La victòria de l’Obama és la victòria del missatge positiu i la derrota de la guerra bruta. Esperem que ben aviat veurem el mateix a casa nostra.”

Oi que s’entén?

Acabo amb el gran Desclot: “És trist que una notícia en aquest diari d’una periodista d’ofici hagi estat contestada amb desqualificacions estúpides i infantils des de les files d’Esquerra. [...] caldria que la gent que s’estima el partit i el país fes una reflexió prèvia. Parlem només de l’àmbit de la premsa. Quantes complicitats tenia Esquerra fa cinc anys? Quantes en conserva després d’haver ocupat el poder?”

Fragment d’un article d’opinió de David Conzález a l’Avui d’avui:

“Divendres passat, aquest diari va revelar el contingut d’un document intern, elaborat per l’entorn de l’actual secretari general, Joan Puigcercós, en el qual s’exposa l’estratègia d'aquest sector per guanyar la batalla congressual. [...] La publicació de la notícia ha sigut rebuda amb crítiques dels adversaris de Puigcercós i ha molestat alguns dels seus partidaris. Entre els quals, la portaveu al Parlament Anna Simó i la també dirigent Marta Aguilar, que a través dels seus blogs personals i de la web oficial del partit han engegat una campanya de linxament contra la periodista de l’AVUI Sandra Arenas.”

(La negreta és meva.)

Només dos apunts: el Putxi potser hauria de buscar el culpable de la filtració en el seu entorn. La Josefina diu que el Puigcercós guanyarà. Jo vull pensar que no, que de 10.000 militants no pot ser que la majoria siguin... No dic res. I també crec que el Puigercós és poc intel·ligent i que la caga i la cagarà. No pot ser que aquest home porti les regnes d’ERC.

(Demà anirem a escoltar el Carretero a la Seu. I demà passat, supercrònica de la Josefina i el Marc.)