Blocaires del Pirineu

Contesto públicament alguns dels comentaris que s’han fet sobre el tema de l’Urbanisme a Puigcerdà..

Sr. Amaro, no és una opinió meva que la gent se n’anirà a un altre lloc: és un fet. Els darrers anys, conforme s’han anat eliminant les places de pàrquing del centre de la Vila (siguin o no de pagament) la caixa de les botigues ha baixat. Potser hem d’imputar altres motius i no seré jo qui confongui correlació amb causalitat, però és un fet que ve menys gent o, dit d’altra manera, que es compra menys. Suposo que la crisi de les hipoteques també deu haver fet el seu. Però quants més impediments posem, pitjor.

La gent pot optar per no pujar a Puigcerdà, senzillament. Els que tenen casa a Sallagosa o a Bellver, per exemple, tant se’ls en dóna anar a Puigcerdà o a Alp o a un altre lloc on sí puguin aparcar i igualment puguin anar de botigues o a bars i restaurants.

Sobre això que fan Caprabo i Bonpreu, Sr. Amaro, informi’s bé, perquè les botigues de Puigcerdà fa anys que ho fan. No sé si encara ho fan, però nolt de temps hi va haver un cartell al mateix pàrquing Saba que deia que si compraves al comerç de Puigcerdà podies obtenir bonus d’aparcament. Està vist que no deu ser bona solució, oi?

El tema de l’abastiment de gènere de les botigues, certament, és un problema.

En canvi, Sr. Amaro, teniu tota la raó quan dieu que molts cops són els propis botiguers o els seus treballadors qui col·lapsen les poques places d’aparcament que hi ha al centre. Això ho he pogut veure personalment molts cops.

Tema referèndum: ho dic clarament: jo no he votat. I sempre voto a totes les convocatòries electorals. Només un cop no vaig votar perquè estar malalt al llit. Així que a mi ningú no em podrà dir que passo de tot o que sóc poc demòcrata.

Però no participar també és una opció democràtica. Vol dir, quan es fa activament per un motiu com és el meu cas, que no estic d’acord en com s’ha muntat el referèndum. Ho torno a repetir: pots triar entre l’opció que ja ha decidit l’Ajuntament i una altra tan horrible que només un lero o algú amb molt mal gust (o molta mala bava) la votaria. Això és democràcia?

En unes eleccions poden concórrer totes les forces democràtiques que vulguin presentar-se. Aquí no. Ni tan sols es deixava a la gent que votés “CAP DE LES DUES OPCIONS”. És això democràcia?

Contesto rotundament: No, no ho és. Per tant, jo no participaré d’una farsa. Qui ho vulgui fer, té tots els meus respectes, però jo no hi passo per aquí.

Meister, conec molta gent que NO PASSA DE TOT que no han anat a votar per aquest motiu. Això no vol dir que tothom que no ha votat ho hagi fet per això, però no generalitzis tampoc.

Si a mi m’haguessin deixat escollir entre uns quants projectes, hauria anat a votar. Si m’haguessin preguntat SÍ ó NO a un determinat projecte, hauria anat a votar, però això no. I crec que la diferència és prou clara.

Sobre les declaracions del Sr. Alcalde a Televisió dels Pirineus, titllant poc més que de feixistes i ultraconservadors els qui s’oposen a la reforma, em sembla que ha perdut el nord. Jo no sóc ni ultraconservador (sóc progressista) ni feixista (sóc demòcrata) i no hi estic a favor. No m’oposo a que s’elimini el mercat dels diumenges (què té a veure?).

D’altra banda, l’Ajuntament i les institucions estan per fer allò que els ciutadans per si mateixos no poden fer solets, per si no ha entès bé el principi de subsidiarietat que el seu partit defensa i en el qual jo hi crec fermament. Per tant, és cosa de les administracions fer pàrquings, no dels botiguers. La feina dels botiguers es vendre i fer calés, donar llocs de treball i serveis a la Vila i pagar els seus impostos. No fer pàrquings. Això és una INFRAESTRUCTURA i de les infraestructures s’encarreguen les institucions. A menys, Sr. Alcalde, que ara militi a CiU o al PP i segueixi les tesis ultraliberals d’en Xavier Sala i Martí o de la Sra. Esperanza Aguirre.

Més coses, Meister, estic completament d’acord amb tu que les places eren del poble i que els cotxes les van segrestar. Retornem, doncs, al poble allò que és del poble. Per cert, farem el mateix amb les terrasses dels bars? No, oi? És que amb els calés no s’hi juga. Amb els calés d’uns pocs interessats, és clar. Uns pocs bars i restaurants poden ocupar espai públic per fer negoci. Però els comerciants no poden demanar llocs d’aparcament en interès propi. La llei de l’embut?

Sobre la teva exigència de reducció d’impostos per tenir plaça pròpia d’aparcament, m’hi addereixo. Jo també en tinc i no vull que me la cobrin dos cops. Per cert, també hauria de demanar que em retornin part dels diners dels impostos que es destinen a certs serveis municipals perquè el lloc on visc està força deixat de la mà de Déu. No recordo que mai hagi passat ningú a netejar-me el carrer…

Finalment, tinc entès que la participació en el “referèndum” ha estat del 9%. Posem un 10% per arrodonir. Jo diria que això no compleix cap condició de quòrum. Sr. Alcalde, prengui nota. Ho dic sense ànim polític ni sense cap ànim recriminatiu. Ja sap que defenso moltes de les seves polítiques i que he col·laborat amb l’Ajuntament sempre que he pogut, però això és un clam.

No cometi l’error que va cometre el Sr. Joan Llombart quan la reforma de les famoses bigues del carrer Major i de l’Estany. No va escoltar ningú. Va fer les coses “per collons” i li va costar l’Alcaldia i mai més no l’ha poguda recuperar, perquè quan el poble li retira la confiança a un polític, gairebé mai no la hi retorna. De debò, calmi’s i pensi-s’ho bé. No val la pena governar en contra del poble. Això no és democràtic.

No digui que hi ha sectors “ultres” (que n’hi ha, és clar) que li han posat pals a les rodes. El 90% no ha anat a votar. La majoria és llei en una democràcia. La majoria mana. I la majoria no està d’acord amb aquest projecte. Pensi-hi.

Per acabar aquest tema, em centraré exclusivament en el tema dels aparcaments que, sembla ser que és el que ha aixecat més polèmica a la Vila, especialment al sector comercial que, no ho oblidem, és el que dóna vida al centre de la població i del qual depenen directament unes 600 persones, que no és poca cosa.

Es diu que els dies no punters (temporada baixa, entre setmana) hi ha prou places d’aparcament. Cert. Però si traiem les poques que hi ha al centre, no quedarà ni tan sols això.

D’altra banda, no crec que tothom estigui disposat a pagar el pàrquing SABA per comprar una barra de pa i el diari. Això sí, és cert que hi ha un pàrquing municipal al carrer Escoles Pies en què no pagues la primera hora i que hauria de servir per aquests casos.

Així doncs, el més preocupant és què passa els caps de setmana i festius, quan el poble se satura. Doncs bé: el pàrquing SABA està ple. I té gràcia, perquè és caríssim i fins i tot un perill, ja que en tenir l’ascensor deshabilitat cada dos per tres, obliga als pares amb cotxet i a les persones amb mobilitat reduïda a circular per les rampes dels cotxes, amb el conseqüent perill per la seva seguretat.

Afegim-hi que l’esmentat pàrquing s’omple ràpidament. Què fa la resta de cotxes? Doncs anar a aparcar a la cinquena forca. Si traiem les poques places que resten al centre sense oferir alternatives d’aparcament, encara hauran d’anar a aparcar més lluny. Si estenem la zona blava encara més, potser ja que ni pugin al poble, perquè els sortirà més a compte quedar-se a casa seva.

Aquest problema ja el tenim ara, no ens enganyem. Però la nova remodelació l’agreujarà. Tampoc siguem il·lusos: qualsevol mesura té els seus inconvenients. Però si realment s’aposta pel comerç i pel turisme, s’hauria de fer un plantejament seriós i fer d’una vegada aparcaments en una quantitat adequada. Això vol dir que no es podran fer tants com el comerç voldria, però crec que s’hauria de fer més que allò que l’Ajuntament proposa ara mateix.

Per desgràcia, els terrenys propers al centre urbà on es podrien haver fet aquestes infraestructures s’han malbaratat i ara no tenim espai disponible. Solució: pàrquings subterranis com el de SABA caríssims i amb problemes de manteniment. S’ha parlat de fer un pàrquing a l’Institut, al carrer Higini de Rivera, al passeig 10 d’abril… tots subterranis i, per tant molt costosos econòmicament. Això suposant que durant les obres no ens surti alguna sorpreseta arqueològica i la tornem a tenir liada.

En fi, que em penso que això no s’arreglarà i es farà el que s’ha fet sempre: posar un pedaç. Sento ser pessimista, però és que no veig cap solució a la vista que vulgui ser assumida econòmicament per ningú.

Un apunt final, sobre la plaça dels Herois i la de Santa Maria. Només una pregunta, a qui correspongui: per què les anomeneu places quan voleu dir terrasses de bars? Els nous projectes contemplen una expansió de les terrasses i fer-les cobertes i d’obra. Perfecte! Això vol dir que hi ha dos tipus de persones a Puigcerdà: els que paguen impostos i tenen un local i els que paguen impostos i, per una mica més, poden tenir dos locals envaint l’espai públic urbà. Sort que tenim un govern d’esquerres, que si arriba a ser de dretes es venen el campanar per fer un bloc de pisos!

Si us heu passejat darrerament per Puigcerdà haureu vist que les botigues estan empaperades amb cartells on els comerciants s’oposen rotundament a la reforma urbanística prevista per l’equip de govern municipal si no se solucionen conjuntament els problemes de manca de pàrquings que se’n derivarà d’aquesta reforma urbanística.

Fent-ne cinc cèntims, l’Ajuntament es proposa fer peatonal gairebé tot el centre de Puigcerdà, eliminant les places d’aparcament de les places Cabrinetty, de l’Ajuntament, Santa Maria i dels Herois. A canvi, pretenen fer un seguit d’aparcaments a l’estació, la Baronia i el Poliesportiu i connectar aquestes zones amb el centre mitjançant un bus.

Anem per pams. Crec que poca gent s’oposa a que el centre de Puigcerdà esdevingui peatonal. Crec també que una línia de bus, tot i que serà clarament deficitària i del tot insuficient, és una bona mesura per un nucli com Puigcerdà que ha crescut molt els darrers anys i que té una topologia complexa.

Ara bé, crec que aquí s’acaben els consensos. D’una banda, l’Ajuntament ens proposa una mena de referèndum aquest diumenge on podrem votar entre dues propostes per a cada plaça: una, força espantosa, i una altra, la que ja ha triat l’Ajuntament. Quina democràcia més galdosa! Per això hem d’anar a votar? És com l’acudit aquell de l’època d’en Franco quan es va fer un referèndum on “si votaves sí, és que el dictador es quedava i si votaves que no, és que no marxava”. Doncs quelcom de semblant.

Fer pàrquings a l’extraradi del poble no soluciona res. Un bus que connecti tots els pàrquings pot trigar mitja hora a fer tot el circuit i portarà uns pocs passatgers. De debò es pensa algú que això arregla cap problema? A mi em sembla que fent números es veu que podem transportar uns 80 passatgers per hora. Sense comentaris. O això, o posem una flota d’autobusos que serà impossible de mantenir.

D’altra banda, l’ascensor de l’estació s’espatlla cada dos per tres i no parlem del del pàrquing SABA, que sembla estar permanentment fora de servei. Què passa amb la gent gran, amb els discapacitats o amb els matrimonis amb fills que porten cotxet? És evident: que se les componguin com puguin.

Però és que, a més a més, SABA disposa per contracte d’un munt de places de zona blava. Si traiem aquestes places del centre, SABA haurà de ser compensada amb més zones blaves a la perifèria del poble. Això representarà que la zona blava pot arribar tranquil·lament a l’estació i a prop del Poliesportiu.

En fi, que si vols pujar a Puigcerdà a comprar el diari, anar a la farmàcia o a l’hospital o al banc, a comprar qualsevol cosa… millor no pugis! I ja no parlem de si hem de deixar el cotxe a Rigolisa i anar al centre de la Vila un cru dia d’hivern amb una bona rufacada i temperatures sota zero!

Què pretén l’Ajuntament? Arruinar el comerç de la Vila? Què serà del centre si els comerços han d’acabar tancant? Què es pretén? Que es muntin als afores de la Vila grans centres comercials a l’estil de Manresa o de Barcelona? Perquè si és això el que es vol, van pel bon camí.

Crec que sóc força objectiu, ja que no visc del comerç ni tinc cap botiga. No tinc interessos creats. Però molts caps de setmana, he renunciat a pujar a comprar a Puigcerdà perquè resulta impossible trobar aparcament per al cotxe a una distància raonable. No és que pretengui aparcar davant de la botiga, però tampoc tinc cap necessitat de fer un quilòmetre o més caminant. Si vull caminar, me n’aniré a la muntanya que l’aire és més net.