Blocaires del Pirineu

• El 18 de Septiembre en VIC
• El 19 de Septiembre en VILLANUEVA
• El 2 de Octubre en EJEA.
• El 3 de Octubre en BOLTAÑA (esta actuacion esta pendiente de confirmar)
• El 4 de Octubre en ZARAGOZA
• El 3 de Diciembre en ANDORRA
• El 4 de Diciembre en PEDROLA
• El 5 de Diciembre en ZUERA
• El 6 de Diciembre en JACA
• El 2 de Enero en LOGROÑO
• El 7 de Enero en SABIÑANIGO
• El 8 de Enero en UTEBO
• El 9 de Enero en HUESCA

Creu de Concòrdia dels Espiolets.
S'anomena Concòrdia al mutu acord sobre la possessió d'una gran extensió de terreny entre les parròquies d'Encamp i Canillo. Aquests límits sempre han estat envoltats de litigis i desavinences entre els comuns d'ambdues parròquies.
Altitud: 2260 metres.
Aquesta creu està alineada amb la número: 1030 -Creu de Concòrdia del Planell de la Roca Grossa.
http://jordicasamajor.nirudia.com/16592

Amb el Marc hem decidit obrir una nova secció que vindria a ser el típic semàfor o les notes o les fletxes que posen els diaris. L'actualitzarem quan voldrem, potser alguns cops només la canviarem parcialment, i no necessàriament tindrà el consens de les quatre mans que fan aquest bloc. Hi tindran cabuda persones pròximes i llunyanes, situacions que ens toquen de prop i de més lluny. El que ens vingui de gust i ens permeti la nostra autocensura. Per una banda hi haurà Em llame, i per l'altra M'arrebente, en genuí català de l'Alt Urgell.

El test consta de 10 preguntas. El folleto advierte de que quien diga sí a ocho o más está de acuerdo «al menos en un 80%» con el PPC. Las preguntas apelan a miedos comunes en una sociedad a la que llegaron cientos de miles de inmigrantes cuando la economía vivía una etapa de expansión que se antojaba imparable.

Las preguntas, por orden y resumidas son las que siguen: ¿pueden Catalunya y España absorber más inmigrantes? (cuando actualmente apenas sí llegan); ¿deben cumplir la ley también los inmigrantes?; ¿los inmigrantes deben respetar la convivencia y los derechos de la mujer y los niños?; ¿conocer una lengua común (el folleto no especifica si se refiere al catalán o al castellano) y compartir una cultura son instrumentos de integración?; ¿hay que expulsar a los extranjeros que delinquen sistemáticamente?; ¿hay que vigilar más las fronteras?; ¿hay que mantener becas y ayudas (se entiende que se alude a las ayudas a los no inmigrantes) pese a la política de integración de foráneos?

Además, hay tres puntos sin pregunta: uno defiende que la pluralidad religiosa no suponga discriminación, otro agradece el esfuerzo laboral de los inmigrantes («merecen nuestra admiración y respeto») y el último defiende el derecho a exigir que se cumpla la ley, a condenar el efecto llamada y a las mafias y a exigir el control de las fronteras, esto es, lo que propone el PP.

No hubo carné o premio de integración, como CiU propuso en 2006 al tiempo que levantó una gran polvareda. Pero sí fervor. "Me siento orgulloso de estar aquí y hablar en catalán. Quiero que Cataluña sea un país libre. ¡Visca Catalunya! ¡Visca Convergència!", clamó Namdar Iqbal, originario de Cachemira y residente en Ripoll. Ying Zhang, joven emprendedora china afincada en Santa Coloma de Gramenet, aseguró que gracias a su integración ha creado un negocio que emplea a 11 personas de varias nacionalidades. Y la contable Mounia El Habib, marroquí que vive en Figueres, celebró su "compromiso con la nación".

La llegada del presidente del partido, Artur Mas, interrumpió los discursos con gritos de "¡presidente, presidente!". En castellano. Rápidamente, Àngel Colom invitó a cambiar a "¡Mas president!" y reclamó que el actual Gobierno catalán "despliegue ya la ley de acogida". Silencio. Faltaban intervenciones.

Como la de un grupo de latinos con gorras al estilo de las bandas o el ecuatoriano José Vera, de Badalona, que proclamó: "Para los ecuatorianos Mas ya es el presidente. ¡Nosotros también decidimos!". De nuevo silencio. Subió el candidato y el público se apiñó junto al escenario, dispersado como estaba buscando la sombra de los edificios del entorno.

Mas agradeció el trabajo que hacen los inmigrantes, recordó los buenos resultados que les auguran las encuestas y señaló que "es muy importante que el primer partido en el Parlament durante 30 años tenga un gran liderazgo en la integración de la inmigración", un colectivo del que CiU espera "que nos ayude a construir el país que queremos y a hacer el cambio". El acto se cerró con Els Segadors, cuya letra se fotocopió en 500 folios que quedaron sobre una de las mesas dispuestas para la prensa.

Estic sorprès d’algunes reaccions d’aquests darrers dies en relació a l’arribada de la Vuelta ciclista espanyola a Andorra. Només hi havia dues possibilitats ofertes per l’organització per poder ser final d’etapa en aquesta edició: el dia 7 o el dia 8 de setembre. En aquestes circumstàncies, haver escollit la data del 8 de setembre, Meritxell, perquè la cursa ciclista la Vuelta torni a Andorra en el seu 75è aniversari ha estat, al nostre entendre, encertat.

Triant com a dia d’arribada el 8 de setembre, festiu nacional i amb el comerç tancat, s’aconseguia oferir a la població andorrana i als nostres visitants un espectacle de talla internacional per animar la jornada. És important que es pensi també en el gaudir de la població d’Andorra en un dia festiu. Tarragona-Andorra és una de les etapes més llargues de tota la Vuelta, amb hora prevista d’arribada a Pal cap a les 17.40 h. Entre una cosa i altra, els participants arribaran als hotels d’Andorra cap a les vuit del vespre. Poc temps haurien disposat per fer compres si s’hagués triat el dia 7. I l’endemà, el 8, ho haurien trobat tot tancat.

Doncs bé, havent assumit responsablement que a Andorra li convenia tornar a acollir una etapa de la Vuelta, el Govern ha volgut afavorir el comerç i l’hostaleria. Pensem que aquesta etapa permetrà ocupar cap a uns 1.500 llits la nit del dia 8 de setembre. Andorra Turisme ha difós la màxima informació per fer d’aquest esdeveniment un atractiu turístic important, i s’han preparat altres actes per complementar-lo.

El dimecres 8 –el dia de Meritxell– s’ha establert l’accés gratuït al telecabina de la Massana per tal que residents i visitants puguin assistir al final d’etapa. El mateix dia, a partir de les 17 h, se celebrarà una festa per a tots els públics a l’aparcament del Parc Central de la capital, amb simuladors de bicicleta, zona de jocs i inflables. A les 19 h tindrà lloc un musical ambientat en la pel.lícula Lope.

El dijous 9 s’ha acordat amb l’organització de la Vuelta que es pugui visitar de molt a prop els ciclistes i els equips durant el matí previ a la sortida de les 13.15 h. Fent l’arribada el 8 i sortint el 9, amb tot obert, els membres de l’organització d’aquest esdeveniment esportiu, els centenars de periodistes que el cobreixen i els visitants en general gaudiran de temps suficient per adquirir productes del comerç andor- rà. Em causa perplexitat veure com l’actuació del Govern, amb una clara voluntat d’aprofitar aquest esdeveniment per reforçar la imatge d’An- dorra a Espanya –un país veí del qual ens arriba bona part de la nostra clientela–, és discutida i tergiversada.

¿Com pot ser que els mateixos que no perdien ocasió de manifestar el seu escepticisme sobre la promoció turística del país mantinguin ara una actitud bel.ligerant davant la vinguda de la Vuelta? ¿Què no haurien dit si, atenent a la seva equivocada argumentació que el dia de Meritxell no es podia fer l’arribada de l’etapa, ens haguéssim trobat sense la Vuelta? Ara arriba la Vuelta, però per poques hores i per poc calaix –argumenten alguns.

AIXÍ, DONCS,
¿en què quedem? ¿És o no important que hi hagi actes de ressò internacional que permetin situar Andorra al mapa turístic de referència dels nostres veïns? Jo crec que sí, i que és així en qualsevol circumstància. Ni que el comerç només pogués oferir tot el matí del dia 9 de setembre a la gent que viatja amb la Vuelta per fer les seves compres, això ja era molt aprofitable. Entre el 0% i el 25%, no hi ha color.

Però els pessimistes, els destructors, els disposats a fer estelles de tot, no s’estan de raons. Estic convençut que, com jo, molts comerços aplaudiran la decisió del Govern de convertir una vegada més Andorra en el principal centre d’atenció dels nostres veïns del sud.

Malgrat tot, els fets són tossuts: el pas de la Vuelta per Andorra serà molt i molt positiu per al comerç, per a l’activitat hotelera i per a la promoció turística exterior d’Andorra, i això, en aquests moments, és el més important.

Franz ARMENGOL conseller del partit socialdemòcrata

Es fa difícil opinar sobre el relleu ministerial a Salut, Benestar i Treball i la presumpta dimissió de Cristina Rodríguez al capdavant d’aquesta cartera. Per tant, no ho faré més enllà d’algunes constatacions per exercitar una mica la memòria de situacions que s’han produït el darrer any.

Primer de tot, recordar com el cap de Govern en la seva roda de premsa informant del nomenament del seu primer gabinet ministerial venia a dir que amb només sis ministres es podia governar perfectament el país, que el que havíem viscut fins ara amb els liberals era sobredimensionat pel tamany d’Andorra -consti que les afirmacions tal com estan escrites són meves, no és una transcripció literal-. Afegia que el seu era un executiu obert, transparent i amb un 50% dels membres independents.

Poc més d’un any després el consell de ministres ha passat de sis a vuit -si no hi comptem la incorporació de la cap de Gabinet del cap de Govern amb un perfil més que polític- i la proporció d’independents ha anat caient fins a un 25%.

Se’ns deia també aleshores, sense micros al davant, que tampoc calia la figura del portaveu del Govern, que això eren coses dels liberals i ‘del Minoves amb els seus aires de grandesa’. Ells ho farien diferent i decidirien en cada moment quin ministre compareixeria davant dels mitjans per explicar els ‘acords’ (?) del Consell de Ministres, i que si la premsa volíem alguna cosa ho tramitéssim a través del gabinet de comunicació. En el fons tots sabem que al darrera d’aquestes afirmacions hi ha una necessitat de controlar què es diu i com es diu -quantes vegades hem assistit a declaracions de ministres que després ha sortit el cap de Govern desmentint-les o matisant-les?- convertint-se a la pràctica el cap de Govern en el portaveu de l’Executiu.

Ara, vist el panorama, ja contemplen la necessitat que els professionals de la comunicació tinguem un interlocutor polític i intentar, així, desembussar el dia a dia de la relació amb els mitjans, tan malmesa per aquest afany controlador i de nul·la transparència.

La realitat és tossuda, i per molt que no agradi, convé anar fent aquest exercici de memòria (de tan sols 365 dies!): el primer gabinet era excessivament curt -l’Andorra del 2010 no és la del 1992-; l’equilibri entre independents i persones del partit és difícil de mantenir quan precisament t’has servit del partit i la seva gent per assolir el poder, i el perfil d’independents escollit no respon a les expectatives d’aquest nucli del partit que volia quota de poder -des del primer dia passen comptes constantment de la seva gestió-; tenir un interlocutor polític amb la premsa, un portaveu del Govern, no és un signe d’aires de grandesa, és una necessitat en l’actual societat.

Setembre, comença el nou curs escolar, el nou curs polític…, i per tant escolto, amb un gran interès, la primera entrevista del curs al cap de Govern, Jaume Bartumeu. Com que sempre seré una ingènua (no tinc remei-), he de dir que l’escolto amb una certa curiositat, amb una certa il.lusió, de sentir, potser, alguna cosa nova que ens pugui fer pensar en un canvi, en una solució per sortir d’aquest impàs en què semblem estar immersos.

El que he sentit m’ha fet tornar a la trista realitat. Han estat tot un seguit de desqualificacions: lIantic president de la FACA utilitzava l’associació per fer política (per a més inri, política d’ultradreta); el director de Vallnord no es pot pronunciar, ja que (sempre segons Jaume Bartomeu), ha portat la seva empresa a la ruïna; el SAT2TICO són tres afiliats; el SAT no entén que no es poden fer convenis col.lectius dins del privat per la manca d’afiliats; la representant dels cònsols a la Taula de Turisme i Comerç l’utilitza per fer-hi “oposició”;…

¿Hi ha algú en aquesta taula que sigui del gust del cap de Govern?

Segons la premsa (els Verds no hi tenim lloc, en aquesta taula, ni a cap altra…), dita taula va reclamar l’anul.lació del decret de tancament dels diumenges. No entraré ara aquí a discutir el decret d’horaris comercials, tot i que el Verds pensem que la conciliació de la vida laboral i familiar és alguna cosa més que el tancament de nou tardes de diumenge a l’any.

El que sí que ens sobta és aquesta manca de reconeixement de la tasca de la societat civil: no es pot desacreditar d’aquesta manera el ciutadà, que d’una manera o altra participa a la vida política.

Si des de l’APA del Pas de la Casa no haguéssim fet política en el seu moment, els autobusos escolars encara passarien potser pel port d’Envalira; si l’Associació de Veïns i Comerciants del Pas de la Casa no s’hagués mobilitzat, encara pagarien el túnel d’Envalira a plena tarifa; si els empresaris d’Allotjaments Turístics no haguessin reaccionat, haurien tancat els apartaments moblats; si des d’alguns col.lectius (entre els quals els Verds) no haguessin reclamat la igualtat en les donacions de sang, ningú no hauria mogut ni un dit per negociar amb els bancs de sang catalans;…

Tots aquests sí, i molts més, han fet possible que la societat andorrana vagi evolucionant. I sí, és necessari que la societat civil intervingui en la política, però és necessari també, que des de les institucions s’estigui disposat a escoltar-la. D’això se’n diu democràcia participativa.

No n’hi ha prou de convocar taules, també cal tenir en compte tot el que s’hi treballa, i en tot cas és imprescindible oposar-hi arguments que no siguin desqualificacions personals.

El pitjor de tot plegat és que tot això em sembla de ben mal auguri pel que fa a la capacitat de negociació d’aquest Govern.

© 2010 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Aquest artícle fou publicat per el El Periòdic d’Andorra en la secció Opinió el dia 6 de setembre de 2010.