Blocaires del Pirineu

Ahir vam assistir a un nou acte d’immobilisme del Govern respecte el decret de tancament d’algunes tardes de diumenge. Crec sincerament que a ningú li ha sorprès, més aviat ens hauria sorprès que Bartumeu hagués actuat en línia contrària. Estic convençut que ell sap que la decisió que va prendre el Govern en el seu dia és equivocada. És una llàstima que un cap de Govern passi per davant l’arrogància -ningú li ha de dir a ell què ha de fer, només faltaria!- que el sentit comú. No sé com deu portar internament aquesta contradicció: la de saber que s’ha equivocat des del principi amb el decret, però haver de mantenir el posat que la seva és la millor de les decisions, no fos cas que algú pogués entendre que és un cap de Govern feble que s’arronsa davant ‘campanyes d’extrema dreta’.

En la roda de premsa d’ahir vam poder tornar a veure aquesta dualitat en la persona del cap de Govern: l’intent de voler ser una persona conciliadora, però -ai las!- incapaç de retenir els ‘impulsos’ que li surten de dintre. A la demanda unànime dels membres de la taula de Turisme i Comerç d’anul·lar el decret la seva resposta va ser dual: seguim igual i esperem els resultats d’una enquesta -encarregada pel Govern, com aquella de la valoració dels polítics, ja ens entenem oi?-, però mentrestant busco algú a qui carregar-li els neulers i deixar anar exabruptes. Si abans el destinatari havia estat l’expresident de la FACA, David Fraissinet, amb les famoses declaracions acusant-lo de fer ‘campanyes d’extrema dreta’, ahir li va tocar el torn a Martí Rafel, director de Vallnord.

És el mateix Bartumeu de sempre: incapaç de defensar amb arguments decisions incomprensibles, i sense cap ni peus, utilitza l’atac frontal contra algú per desviar el debat. Res de nou.

Però si ens posem a parlar de coses que no tenen ni cap ni peus és aquesta nova gran iniciativa dinamitzadora de fer exposicions als carrers comercials d’Andorra al Vella i Escaldes-Engordany de vehicles de col·lecció coincidint amb la trobada de Ferrari i Porsche. Ho trobo molt bé, una gran idea, de veritat ja que activitats d’aquestes ajuden a dinamitzar el comerç i el turisme en temporada baixa. Tot i la transcendència que li va donar en la roda de premsa, el que no va dir Jaume Bartumeu és que la trobada de Porsche està prevista per al cap de setmana del 18 i 19 de setembre, i la de Ferrari per al 16 i 17 d’octubre, precisament dos dels cinc diumenges que Andorra, per decret, tancarà a partir de les dues de la tarda. Contradiccions.

Vaig sortir de Reagrupament bastant cremat, però ara toca apostar i treballar per Solidaritat Catalana. Dins les meves possibilitats, que són poques per culpa d’aquest parell de dimoniets (que, a sobre, viuran gairebé tota la vida en un Estat català), d’aquí a les eleccions miraré d’aportar el meu granet de sorra a un projecte una mica esbojarrat (per les presses) però més rigorós i esperançador que el d’RCat.

Ho faré des de l’àmbit comarcal, al costat d’una colla de solidaris que també tenen família i molta feina però que faran el que podran i hi posaran ganes. Les ganes, les meves, de canviar l’statu quo immobilista que regna al nostre Parlament a hores d’ara.

L’acte de presentació de Solidaritat a la Seu va anar molt bé, però necessitem engrescar més gent que vulgui implicar-se en la guspira que ha de provocar el canvi real a Catalunya, perquè ni ERC ni CiU no faran res de bo ells solets. Ells esperen que madurem. Jo espero que siguin ells els que madurin.

No sé si els simpatitzants i adherits de la comarca pensen com jo, però tinc molt clar que Solidaritat és l’única possibilitat que hi ha perquè el Parlament reflecteixi algun canvi després de la humiliació del TC. Si res no canvia, m’enfadaré molt i no descarto exiliar-me a la vall del Madriu. Tindrem el que ens mereixem, això sí.

¿El Carretero creu que entrarà al Parlament, encara que faci alguna Suma de quatre? Jo penso que no. ¿Està ofuscat? Segur que sí. ¿Tant se li’n fot tot? És possible. ¿És capaç d’abandonar el vaixell abans que baixar del burro? Sí. ¿Tindrà por de fracassar? No ho sé.

Em sap greu que Reagrupament i Solidaritat no hagin arribat a un acord per anar plegats a les eleccions, sobretot perquè molts manifestants del 10-J, que són l’objectiu prioritari d’RCat i SC, no són uns malalts com nosaltres i diria que veuen/veuran aquesta doble oferta com un fracàs. És allò que segur que alguns de vosaltres ja heu sentit dir: “Si no s’entenen entre ells...”

Aquesta imatge de dues ofertes molt semblants en els objectius crea desconfiança i els medis del règim autonòmic ja s’encarregaran de treure’n tot el suc que puguin. És clar que arribar a un acord amb segons qui també és difícil i que alguns ja acumulen força descrèdit, a part de moltes desercions que mai no podrem saber exactament.

El repte de Solidaritat és aquest: generar confiança i il·lusió i convèncer uns quants centenars de milers de manifestants del 10-J; si a més hi afegim uns quants catalanoespanyols cremats i/o laportistes, podrem fer un molt bon resultat.

Segons vaig entendre, potser erròniament, quan l’actual Govern va pujar al poder i va començar a crear taules de treball, aquestes tenien com objectiu consensuar objectius i accions. La Taula de Turisme i Comerç segurament es deu escapar d’aquestes premisses ja que, com tots recordarem, són trobades heretades de l’anterior executiu liberal i que aleshores presidia Conxita Marsol. I també, com ens acostumen a recordar des de l’edifici administratiu, tot allò que s’ha fet durant els darrers 14 anys abans de la seva arribada és un ‘desgavell’.

Repeteixo, doncs, que vistos aquests antecedents, la Taula de Turisme i Comerç no es deu regir per les mateixes directrius de diàleg i consens que la resta, que -diuen- sí que ho fan. Si no, no acabo d’entendre aquest entestament governamental a mantenir el decret de tancament de les tardes determinats diumenges, ara ja en queden cinc.

El sector turístic i comercial en bloc demana l’anul·lació del decret i els empresaris del sector ofereixen a canvi contraprestacions laborals als treballadors, com no podria ser d’una altra manera i com passa arreu de les destinacions turístiques i dels països que en viuen.

El consell de ministres avui té la gran oportunitat d’estar a l’alçada de les circumstàncies i exercir la seva responsabilitat. Bartumeu té avui la possibilitat de demostrar que quan vol pot actuar com a home d’estat i revisar el decret anul·lant l’obligat tancament d’aquests cinc diumenges a la tarda -entre ells recordem el que cau en final del pont de la Mercè-, i donar alè a un sector castigat profundament per la crisi i del qual en depèn bona part de l’economia del país.

Aquí no hi ha campanyes d’extrema dreta, com en el seu dia el cap de Govern va voler estigmatitzar a un determinat col·lectiu. Aquí el que hi ha veritablement és la necessitat de reactivar i dinamitzar un sector cada vegada més castigar i evitar que decisions del Govern malmetin més la seva projecció.