Entrades recents dels blocaires:
Any de ferro, any de festa grossa! - Festa Maior Araós 2010
Hem preparat un cartell prou bonic, pel que us l'adjunto directament amb el programa per que aneu fent boca i ja ho deixeu anotat a l'agenda.
Us hi esperem!
P.D. Sembla ser que a Sant Lliser li haurem de submergir el cap a la font de Virós per que plogui, si es que volem menjar ceps enguany!
Si m'haguessis fet néixer gra de blat, | que seria senzill d'arribar a ser una espiga!
Font: Extret del Cant espiritual.
Nota: Avui, dilluns, 30 d'agost de 2010, fa 100 anys que va néixer Màrius Torres.
Vacances: Japó
Si no passa res d’extraordinari d’aquí a una setmana exactament el Kgun10 i jo estarem trepitjant terres nipones. Marxem de vacances 21 dies (23 contant els dies de vol), durant els quals esperem poder visitar Tokyo, Kyoto, Nara, Kamakura, Nikko, Hiroshima i Miyajima.
Tot i que a l’hora de la veritat ja veurem quina és la ruta que fem al final. De moment només tenim confirmat l’hotel dels primers dies que passarem Tokyo i l’hostal per l’estança Kamakura, així que segurament tocarà acabar de fer l’itinerari sobre la marxa.
També tenim concertades les entrades pel Museu Ghibli i pel Museu de Sumo de Tokyo. Però d’aquí a que ens aclarim amb les línies de metro i sapiguem arribar als museus poden passar mil coses. Per sort ens han comentat que no és gens complicat orientar-se per Tokyo i viatjar amb els trens del Japan Rail Pass.
Des de que tinc memòria que penso en fer aquest viatge. Fins i tot fa cosa d’uns cinc anys vaig provar de fer un primer intent amb una colla d’amics, que per cert, al final no es va poder dur a terme. Però aquesta vegada sembla que no hi ha marxa enrere (tenim els bitllets comprats des del mes de febrer) i per fi podré visitar aquest país.
Em moro de ganes de visitar les seves megaciutats, fotografiar els seus temples, passejar pels seus jardins i parcs, i fer senderisme per les seves muntanyes i boscos.
Actualització 28-08-2010:
Si voleu estar al cas per saber on parem, què fem i què mengem, consulteu els nostres comptes de Twitter (mirarem d’actualitzar-los sempre que puguem):
Ja explicarem com ha anat l’experiència a la tornada :D
Dos anys teletreballant
Ara fa una mica més de dos anys que tinc dues oficines des d’on treballo: TECOB, i el menjador del pis que la meva xicota té un un poble al costat de Tarragona. Ella treballa en una botiga situada a la costa daurada i per poder passar més temps junts vam pensar que estaria bé que jo hi vingués a treballar sense deixar TECOB. El cas es que després de dos anys m’han vingut ganes de reflexionar una mica sobre el tema i desmitificar el que és el teletreball.
Sovint la gent em diu que tinc molta sort per poder fer la feina des de casa, però personalment no ho acabo de veure així. Tindria molta sort si m’hagués tocat la loteria i no necessités treballar, però com no és el cas em toca treballar, ja sigui des del despatx els dies que estic per Andorra o sol des del menjador de casa. I aquest darrer punt és la pitjor part del teletreball: teletreballar significa estar sol, i estar sol és un pal.
Això no vol dir que estigui a disgust ni tampoc que no m’agradi teletreballar, al contrari, m’agrada molt la feina que faig i procuro fer-la el millor que sé des de qualsevol lloc on estic. Senzillament vull dir que si he d’escollir entre quin dels dos llocs m’estimo més treballar, aquí no hi ha cap mena de dubte: al despatx d’Andorra acompanyat dels TECOBs.
Ara bé, en el que sí crec que he tingut sort ha estat en el fet de tenir l’opció de fer la feina des de casa. El qual m’ha permès coneixe’m millor, passar més temps amb la meva xicota, conèixer gent, fer nous amics i descobrir la comarca del Tarragonès. Així que tot i que passo molt temps sol, podríem dir que l’experiència està sent força positiva i enriquidora.
Eivissa
Aquest any ens hem decidit per passar les vacances a Eivissa. Ja portàvem 2 anys anant a Mallorca i volíem veure alguna altra cosa.
El sentiment general és que hauríem d’haver marxat a Menorca, almenys.
La illa en sí no té res a envejar a Mallorca: Platges paradisíaques, interior rural… Però està mancada fortament de qualitat. O almenys de qualitat assequible. Sabem que pots viure com un rei si disposes dels diners necessaris i de la predisposició a gastar-los, però i si no? A Eivissa es podia menjar probablement molt bé, es podia visitar indrets meravellosos i viure unes vacances de somni, però el preu a pagar era massa alt.
El que buscàvem sortosament ha cobert les nostres expectatives, però aquell “plus” és el que hi ha faltat.
L’allotjament elegit i la seva posició eren de cine, aixó sens dubte! Els matins a les platges, cada dia una cala diferent, explorant-les i gaudint-les tant com sabíem. La Vera disfrutant de la sorra i del mar (si l’haguéssiu vist!). Per primera vegada no patíem per les meduses (tot hi que el darrer dia pare i filla ens en vam endur un petit record). Les tardes de passejades, voltant per l’interior, visitant mercats anomenats Hippies… fent el turista.
La illa no està mancada d’encant ni singularitat, però li falta autenticitat i respecte. És massa evident la pressa dels comerciants en fer l’agost, és massa descarat l’augment de preus absolutament aberrant dels productes, és massa sorprenent que una de cada deu persones no parli ni entengui (!) el català, i és massa indignant que només una de cada vint et contesti en català (ja no parlem que hi inicii la conversa!). Estan venent i promocionant la illa com una macrodiscoteca, quan té moltes més possibilitats, sense que entrin en conflicte amb el major negoci actual.
Durant les vacances de tant en tant mirava d’entendre el perquè d’aquella obsessió per les macrodiscoteques. És evident que els funciona, ja que a nivell internacional Eivissa (qui ho havia de dir!) està molt ben situada en el mercat dels DJ’s i la música electrònica i chill out. L’entrada de diners ha de ser espatarrant… però si els dirigents de la illa es plantegen el futur, compten amb la possibilitat que un dia senzillament Eivissa sigui desbancada d’aquest mercat? Tenen plans alternatius (a més d’intentar que això no passi, és clar)?
A Andorra fa temps que es parla de promocionar altres motius d’interès per al turista, diversificar i no posar tots els ous al mateix cistell.
Desconec si les discoteques continuen atraient públic més enllà dels mesos d’estiu. Si és així, és una bona notícia per a la illa. Si es centren en els 3-4 mesos d’estiu que poden tenir de bon temps… què fan la resta de l’any? Viuen de les rendes obtingudes durant aquest període?
Segurament ja porten anys treballant-hi, més els val!
D’encant no li’n falta, però l’has d’anar a buscar. L’interior ofereix poques propostes d’oci, en canvi -i segurament gràcies a aixó- manté uns paisatges rurals especialment atractius. Si hi heu d’anar, ens va impressionar Santa Agnès, al nord de Sant Antoni (allà, tot són sants!). La posta de sol de Sant Antoni era senzillament espectacular. Diuen que és de les millors del món. Nosaltres n’hem vist unes quantes que no li envegen res, però sincerament són precioses, amb un sol que sembla que se’t tiri al damunt d’enorme que es veu. Eivissa, la ciutat, potser és la que menys ens ha agradat. Els mercats hippies força decebedors per a nosaltres, encara que a qualsevol adolescent li faran perdre el nord. En tot cas un bon lloc per a passar-hi una horeta mirant i remenant. Les cales són per a deixar-te amb la boca oberta, és clar que a l’agost la gentada és molt superior a la que et trobes en caletes similars a Mallorca i aixó li resta encant! Les platges nudistes absolutament inexistents, ni tan sols a les que ho són explícitament! Les velles glòries hippies són difícils de trobar però no impossibles, en canvi el que es troba de manera més abundosa són els joves que n’emulen la vestimenta i les maneres, potser també l’estil de vida, això ho desconec. L’afició per treure suc del turista sembla una malaltia contagiosa, tothom espera fer negoci d’una manera o altra amb l’extranger. La majoria d’indrets turístics més visitats (platges, cales, mercats…) disposen d’uns aparcaments absolutament descuidats en tot excepte en els recaptadors de l’impost revolucionari d’entre 3 i 5€ per a deixar-hi el vehicle. En general la illa dóna una impressió bruta i descuidada, pot ser per manca d’efectius o per excès d’usuaris poc curosos. És absolutament imprescindible disposar d’un transport, preferiblement cotxe, per a desplaçar-te per l’illa. Les esglésies (totes, si) són encantadores.
La conclusió a la que hem arribat és que és un bon lloc per descobrir durant 3-4 dies, i que no es mereix una segona visita.
Alguns links d’interès:
Where Ibiza. Publicació tipus TOP 100 de restaurants, botiguetes i allotjament.
Eivissa. Pàgina oficial de turisme d’Eivissa
Balearia. Naviera per arribar-hi, en ferry. Les tarifes són les més econòmiques, i ofereixen més qualitat que Transmediterrània. 8 horetes de res, però així t’emportes el cotxe i tot el que necessites!
Per: Laia Creus i Gispert
Ei Lara!
Gracias por seguirme, ahora ya no tienes escusa para darte una vuelta por el Pirineo!!
un beso
Laia
Per: Lara Cervera
Enhorabuena Laia, buen trabajo!!
Desde tan al sur no creo que pueda contribuir a tus investigaciones, pero si veo algún tema que pueda resultar interesante te lo enviaré. Al menos el blog me servirá para estar al día y practicar mi catalán besos
"OriGens" : els primers texts jurídics a Catalunya
En un intent d´unir antic i modern = el nostre passat i la nostra realitat social catalana , i trobar així el nexe , es llança des d´aquí una pluja d´idees vingudes i esdevingudes en el nostre passat jurídico-legal català, el nostre valuosíssim llegat, que està tot escrit, per tal de poder analitzar quina part resta viva avui tot orientant-nos cap a les tendències legals que el nostre destí que anem creant se´ns dibuixa...per si fós el cas que pel camí descobrim alguna troballa interessant..
Per: Laia Creus i Gispert
Hola Lourdes,
gràcies per seguir-me i anar-me informant.
I sí, us enllaço directament.
fins aviat (no oblidaré el cafè!!)
Laia
DE COP I VOLTA, BORNI DE PER VIDA GRÀCIES A L'ACTUACIÓ POLICIAL. QUAN LA SOLUCIÓ PASSA A CONVERTIR-SE EN L'AUTÈNTIC PERILL.
Tot plegat és una recessió al passat que resta qualsevol dret de l'individu, de sentir-se emparat per les forces de la llei. En qualsevol cas tot el contrari: Davant la contundència d'una càrrega policial d'aquesta mena, s'està a la seva completa disposició de mutilar-nos sense cap tipus mirament. Les nostres llibertats més bàsiques queden sense cap tipus d'empara, i restem en total indefensió davant dels seus instints primaris i primitius. En una societat avançada, aquesta mena de dispersió de multituds seria una de les primeres coses que convindria d'erradicar per sempre més.
La utilització de les piloteres com a mètode dissuasiu i control de masses, hauria d'estar prohibit per decret reial de l'ordenança. L'arbitrarietat terrorífica d'aquest mitjà de contenció d'avalots, el fa temerari si més no indiscriminat. Cap resposta racional és possible quan s'esguerra la vida d'aquell qui l'atzar ha col·locat en un mal moment i en un lloc equivocat. La casualitat i la mala baba determinen doncs, que en un obrir i tancar d'ulls, es llanci per terra tot somni de futur i qualsevol esperança de prosperitat.
Amb odi veniu i odi és el que queda. Gairebé és preferible que sortiu de les tanquetes fusell en mà disparant a cara descoberta, que rebran així els veritables responsables del vandalisme, no pas la integritat física del pobre desgraciat que res té a veure amb l'origen de l'aldarull. Ens estalviaríem així, greuges gratuïts a tort i a dret, i que la sort sigui l'aliada capriciosa de la vostra falta de seny i pèssima punteria.
Per seguretat ciutadana, exigim la destresa màxima franctiradora corresponent.
“Planeta Blau” (via 1826 A.D.)
Temes de reflexió!
Abans d’ahir al vespre, l’auditori del Centre de Congressos d’Andorra la Vella va acollir el senyor Christian de Duve, bioquímic i professor universitari belga, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1974. Tot just d’aparença septuagenari, el científic va parlar sense embuts, dient les coses clares i d’una manera didàctica i també filomàtica. Darrera de la veu dolça i apassionada, fragmentada en només dues o tres ocasions per una flegma a … Read More
via 1826 A.D.
Els gegants a Andorra la Vella
Excepcionalment els quatre gegants que tenim a la Seu d’Urgell han viatjat al país veí. L’Ab-al-Rahman i la Constança, juntament amb el Vell i la Vella, el Dimoni, el General Moragues, l’Avi i la Nena han estat exposats a la Sala de Congressos d’Andorra la Vella en motiu dels 25 anys dels gegants de la parròquia.
L’Ot i la Urgell també han estat exposats, però dissabte al migdia es van poder veure ballar a la plaça del poble, on la colla d’Oliola ens va tocar el nostre ball, El Ball dels Gegants, i els nostres geganters van fer la demostració del ball que estem assajant. A la tarda, es va fer la cercavila, al llarg de l’Av. Meritxell, fins a la plaça de les Arcades, on van ser asssistent a la mostra de bestiari i dels balls dels Gegants Bojos de Solsona.
Poc després vam poder gaudir d’un bon sopar en companyia de totes les colles.
Els gegants ja els tenim un altre cop a la Seu.
Ayer en Benasque
Foto de la Tertulia celebrada ayer en la librería "El Estudiet" de Benasque, sobre María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón, a cargo de la filóloga M.ª Pilar Benítez Marco. Disfrutando de la compañía de amigos; gracias Carmen y José Antonio por esas palabras en ese precioso valle vuestro. Más info: http://elestudiet.blogspot.com/2010/08/filologas.html
El filólogo Jean-Joseph Saroïhandy en busca del aragonés
Cuando en el invierno de 1999 entraba por primera vez en la Biblioteca Universitaria de Burdeos, no sabía que durante seis años mi vida giraría en torno a la ciudad del Garona. Tras leer un artículo en la revista Rolde formado por Artur Quintana, en el que se daba cuenta del legado, me dispuse a preparar un proyecto que fue aprobado por el Instituto de Estudios Alto aragoneses y que me permitiría viajar a la ciudad occitana. Al final, mi laboriosa y larga investigación tomaría cuerpo de libro bajo el nombre de Misión lingüística en el Alto Aragón de Jean –J. Saroïhandy.
Una pregunta rondaba inicialmente mi cabeza: ¿quién era ese francés que vino por estas tierras? Jean Joseph Saroïhandy vino al mundo en los Vosgos franceses en 1867 y murió en 1932 en París, antes de haber conseguido, fuera del círculo académico filológico, la notoriedad a la que le daba derecho su saber lingüístico. Sus primeras publicaciones son artículos de 1898 y 1901, con relación a sus dos primeros viajes de “descubrimiento” del aragonés. Conocía y hablaba todas las lenguas propias pirenaicas, no sólo el aragonés, sino también el catalán, el occitano, el vasco, sobre las que publicó diferentes trabajos. J.J. Saroïhandy ocupó desde 1920 hasta 1925 la cátedra consagrada a las Lenguas de la Europa Meridional en el Collège de France y allí organizó su docencia en torno el aragonés y el vasco, siendo el primer profesor que impartió enseñanzas sobre la lengua aragonesa en una institución francesa de enseñanza superior. El “libro de texto” que empleó para estas clases sobre el aragonés fue Qui bien fa nunca lo pierde de Domingo Miral, quien en el prólogo de su libro ya aludía al ilustre investigador con estas palabras: “Un ilustrado catedrático francés hizo recientemente un viaje a través de las montañas pirenaicas desde Ansó hasta Cataluña (…) el docto filólogo francés consignaba algunas observaciones de carácter general sobre la formación de los dialectos pirenaicos y copiaba algunas frases familiares de las más importantes de ellos”.
No en vano, las ideas del romanticismo en el siglo XIX atrajeron a estas montañas del Pirineo aragonés a una serie de personas, todas de sexo varón, también hay que decirlo, a recorrer los lugares más insólitos y rebuscados. Buscaban básicamente la esencia de los pueblos, las costumbres típicas de los habitantes, el último estertor de la vida tradicional. Así, desde los distintos campos del saber, se aventuraban biólogos, etnólogos, geólogos, geógrafos o lingüistas a recoger datos y saberes que al parecer, salvo en nuestro país, en el resto de Europa, eran auténticas joyas dignas de ser conservadas. Igual que iban a la selva amazónica o al desierto vinieron por estas montañas a “ver cómo se hablaba”.
J.J. Saroïhandy recorrió a lomos de una burreta y cargado de cuadernos en los que tomar notas, todas las comarcas alto aragonesas. Al morir, su impresionante archivo personal se deposita en la Universidad de Burdeos. Los materiales recogidos proceden de 135 lugares del territorio altoaragonés y, entre ellos, se halla un centenar de textos populares, bien de carácter lingüístico, bien etnográfico, de 20 lugares alto aragoneses.
Jean Joseph Saroïhandy llegaba a la Jacetania en agosto de 1899, recorriendo Ansó, Fago, Echo, Sirena, Aragüés, Borau y Jaca. Y volvió en agosto de 1913 a realizar entrevistas en Jaca, Atarés, Santa Cruz y Embún. En 1901 publicó su informe sobre estos valles en una revista científica parisina en el que, como anécdota, hace referencia a la belleza de las mujeres ansotanas que tenían fama en la comarca (“buenos carautés, guapas las mulles de Ansó”), le comentan).
En Ansó, se alojó en Casa Chudas y recogió un total de 1.176 frases y palabras, junto con algunos cuentos que hemos publicado, con la filóloga y experta en ansotano Mª Pilar Benítez y con la ayuda de la Asociación “A Gorgocha”, bajo el título Bi’staba una vegada. [Continuará...]
por Óscar Latas Alegre. Articulo publicado en la Revista Jacetania nº 220, Junio de 2008.
FÒRUM - MÉS IVA
A “VOLTES” AMB L’IVA.
Finalment, sembla ser que l’IVA quedarà al 4,50%. A que ha estat degut aquest canvi de darrera hora ? Segurament és un “efecte” electoralista, o potser un voler “quedar” bé finalment amb la Cambra de Comerç, a qui Govern ha “obviat” reiterades vegades darrerament. En tot cas, no es tracta de cap mala notícia. Espero doncs no veure augments de preu en les factures que no siguin per causa de l’IPC o per causa d’un augment de preu en els productes.
El que no acabo d’entendre és aquest règim de franquícia en el que les empreses que presten serveis per un valor inferior als 100.000 euros no estaran obligades a realitzar les gestions que comporta l’IVA ni a repercutir-lo i que si l’hauran de suportar, liquidant també l’impost a la duana per les importacions que realitzin.
Personalment, no em sembla malament abstenir-me de la obligació de liquidar IVA, no entenc però que no hagin de repercutir l’IVA suportat.
Els clients de tots aquests empresaris no entendran que no rebaixin el preu dels seus rebuts o factures, doncs creuran que ja no poden repercutir l’IVA suportat, creuran que els estan enganyant. Ells no podran comptabilitzar cap IVA suportat pels seus rebuts i creuran que els seus creditors no paguen mai IVA ? O bé podran demanar la factura detallada i comptabilitzar un IVA a deduir ? O també podria ser que tots aquests empresaris en règim de franquícia cobressin efectivament un IVA i no el paguessin ?
En tot cas, més mals de cap a afegir a l’enrenou...
No entenc tampoc com fins ara tots els empresaris (aquells que estem legals, evidentment) hem hagut de pagar l’ISI facturéssim el que facturéssim i amb l’IVA deixarem de fer-ho. I alguns han hagut de pagar uns imports molt elevats que no es corresponien a la seva facturació.
Seguint aquest “criteri”, ja fa molt de temps que a tots els empresaris que facturen menys de 100.000 euros, els podien haver deixat exempts de pagar ISI, com els han deixat exempts de dipositar els seus comptes (evidentment, aquells que no són Societats).
Sens dubte serà una bona “ajuda” per a tots aquests empresaris (que ja fa molt de temps que s’havia d’haver aplicat). Llàstima que amb la entrada de les lleis de imposició directa estaran tots igualment obligats a dur una comptabilitat a fi de poder “declarar” cada tres mesos.
No seria més fàcil també eliminar la obligació de dur una comptabilitat per a tots aquests empresaris (no societats) ?, eliminant també el pagament de impostos directes. És clar que aleshores hauríem de treure a corre-cuita l’I.R.P.F. i això de moment sembla que no “toca”.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Inici de sessió d'usuari
Amb el suport de
